Silenci

que els cadavers suren

per sobre les platges paradisiaques.

El terror sempre es troba

en els mateixos ulls i mirades

jo ja no tinc paraules

per a poder denunciar

que el patrimoni de la humanitat

son tan sols els éssers humans

no les pedres històriques

ni les banderes.

no els exercits ni les guerres.

ja no tinc llàgrimes

per vessar pels qui

els s’hi han robat la vida

que al primer món

haurien estat salvades.

aquest cop el terror

també ha arribat

als ciutadans dels complexes

turistics

que gaudien les vacacions de nadal.

Els cadàvers no han estat massa diferents

tal volta el color de la pell

la misèria i el sofriment la mateixa,

fins quan

no ens adonarem d’aquesta realitat.

Aquesta vegada no sé si el meu cor

tindrà prou espai

per plorar-los a tots.

tornaré a pregar

perquè la por, la misèria i la ignorància

algun dia

desapareguin de les fas de la terra.