Em sent empegueït, apallissat i indignat.

No han bastat 192 assassinats

I més de mil cinc-cents ferits

Per a posar d’acord

Tot l’espectre” polític

Paraula

Col·locada entre cometes

Per donar pas

A la primera accepció

Del diccionari.

Tota la sang vessada

Sempre és vessada inútilment

No hi ha morts “gratuïtes”

Ja que si n’hi hagués d’aquestes

Altres tindrien un preu i un valor.

Podem fer monuments

Ornamentats amb rius d’aigua

Tot per intentar

Que el record no mori.

Algú creu senyors polítics

Que la mort d’aquelles persones

Que viatjaren en els “trens de la mort”

I empri aquest terme

Per no oblidar

Que fa seixanta anys

Altres trens de la mort

Portaran sis milions

De persones a l’extermini,

Oblidaran

En algú que estimaven

I foren sacrificats

Per uns mals parits interessos.

És de vergonya senyors polítics

No vós n’heu adonat de res

Ni vós han arribat al cor

Les paraules de Pilar Manjón

On se vós reclamava

Arribar a un consens

Com a representants del poble.

De cada cop més

No em sent representat

Pels vostres mesquins interessos

I l’apropiació de cotes de poder.

Ara que farà un any de la barbàrie

He decidit de no seguir el vostre joc

Ni dels medis televisius

Ja prou morbosos.

Malgrat encara ara

Em quedin coses fosques

Que presento que mai

Veuran la llum de la veritat.