Em va arribar la llum

a través dels teus ulls.

Tu em descrivires un univers

on la meva imaginació

mai hi hauria arribat.

I amb les teves dolces paraules

amarares a la meva ànima

els blaus que tan sols tu veies

i jo, tan sols podia pressentir,

els mars que tu solcaves

amb els teus vaixells de sentiments

i que a mi ni m’arribaven les onades

ni la blanca escuma acaronant l’arena.

Amb tu, vaig contemplar

el Sol ponent-se en el misteriós oceà

anant a cercar

Llegendes de tritons i de sirenes.

Ara quan tanc els ulls

l’únic que puc fer

és donar-te les gràcies

per la generositat que en mi tingueres.

Ara que ja no hi ets,

i me n’he adonat

de la musicalitat en què omplires

cada un dels meus silencis.