No ens esverem
amb el que ocorre en el món.
Cadascú
porta dedins la seva petita guerra.
Quantes vegades al cap del dia
deixem d’ésser permissius amb els altres
imposant la nostra veritat?
Quantes vegades emprem l’autoritat
per reprimir?
Quantes vegades humiliem
sentint-nos superiors amb fals ceptres de poder?
De que ens estranyem?
Les guerres dels fusells
són els reflexes de les guerres
que es lliuren dins cada casa,
dins cada carrer de les ciutats de pau
dins cada lloc de treball,
i per acabar dins d’un mateix.
No cal esqueixar-se la vestimenta
i sí cal posar-se per feina.
Netejem el nostre jardí
abans de mirar si el del veí està brut.
Siguem molt honestos
abans de vestir-nos de pulcritud.
Si cadascú
porta la pau al seu entorn
començant per si mateix
desapareixeran les guerres.
No cal omplir-nos la boca
amb actes solidaris
quan no és l’Amor
que vessa per ca nostra.
El vaixell està ple de forats
i ens dediquem a pintar els pals
Sembrem, respecte als demés,
llavors de permissivitat i comprensió
i creixeran arbres de Pau.