Qui o que

fa que ens oblidem

de la nostra fragilitat?

La ment

que governa un món

creat d’il.lusions?

Som fràgils i al mateix temps

totpoderosos.

Som fràgils des de la nostra humanitat

i totpoderosos des de l’Esperit.

Just tenim l’existència de l’ara,

i en aquest instant

podem crear i triar el que desitgem.

Sempre ens trobem en un procés

de mort i naixement

en cada mil·lèsima de segon

de la nostra existència:

Del present al passat

on mai està definit el futur;

I aquest cicle

el fèiem eternament

del no manifest al manifestat

de la permanència il·lusòria

al impermanent real.

Així passem els anys

que ens pertoca de viure

i entre mig

ens afanem, lluitem, atresorem.

Creiem que el que està a les nostres mans

no desapareixerà mai,

juguem a enganar-nos.

I un dia, més prest o més tard

ho hem de deixar tot

i tan sols ens portem la consciència

a la que hem estat

capaços d’arribar.

Com deia aquell mestre:

“Atresoreu al regne del Pare

on no hi ha ni lladres ni arnes”.

Escoltem el llenguatge de l’ànima

que no necessita res

perquè ho és tot, i

retornarem

plens de saviesa

a la Casa d’on partirem.