Nova Orleans

Bressol del jazz

Ciutat d’esclaus

T’han oblidada.

Morts, enderrocs i misèria

Tristor, ansietat i depressió.

Ex-esclaus que no importen

Com tampoc importaren

Els seus avantpassats.

Estats Units? Mentida

És la llei de la jungla

On els poderosos malmenen

Sota el poder de la seva bota

Els altres éssers humans.

Indignació¡¡¡

Les imatges son tan feréstegues

Com les del tsunami

Que assolà les costes de l’Índia.

I és el poble altra vegada

Qui ajuda al poble

I les televisions ho reflecteixen

Devem recuperar el govern

I no deixar pus mai

Que comandin aquests botxins

Que han fet la seva riquesa

A sobre els cementiris, la fam

La repressió i la injustícia.

Nova Orleans

On la cançó parlava

D’un casalot de nom “El sol naixent”

Ara mateix, ets una gran tomba

Que pareix que molt poc importes

Als altres americans.

Torn tenir tanta tristor

Que ni sé perquè escric.