Et regalaré un poema

perquè els llegeixis les nits d’hivern

quan els llençols gelats

no tenen cap empremta de tendresa.

Perquè l’amaguis baix el coixí

i sentis les paraules

revoltar-te les mans

amb una carícia suau i neta.

Perquè arribi als teus llavis

i es posi suaument sobre ells

com una papallona blanca

que trenqui totes les solituds.

Un poema que vetlli el teu somni

i que et parli quan despertis

de que tens un nou dia

per albirar el miracle de l’amor.