Ja fa unes quantes setmanes que els mitjans de comunicació ens bombardegen dia si, dia també, i amb tota mena de detalls, amb notícies sobre la reforma dels Estatuts català i basc. Qualsevol ciutadà que segesca mínimament aquests mitjans està assabentat de quines són les propostes que el govern basc i català volen tirar endavant. I és que despres de vint-i-cinc anys , les societats basca i catalana no s'hi conformen amb llurs Estatuts. Cert és que aquests han permés regular la convivència al llarg d'aquests anys, però també és una realitat que ambdós Estatuts s'hi redactaren amb moltes mancances, producte de la pressió dels poders fàctics del moment. Ras i curt, els bascos i els catalans demanen, exigeixen unes noves relacions amb l'Estat i això vol dir més autogovern, doncs el que tenen no els hi permet crèixer i desenvolupar les seues potencialitats. La dependència econòmica i política amb l'Estat és tant estreta que les possibilitats de creixement s'hi veuen molt limitades. Els actuals Estatuts estan esgotats i el sostre competencial requereix d'una substanciosa reforma.

Però, mentre catalans i bascos, després d'un procés de debat i demanant l'opinió dels seus ciutadans i ciutadanes, d'una manera molt intel·ligent pacten un nou Estatut que ha de permetre'ls unes noves relacions amb l'Estat, què fem els valencians? Ací, en la terra de la prosperitat, com els agrada omplir-se la boca als del PP, no se'n parla gaire, la societat civil no se'n sap de res. És difícil trobar als mitjans de comunicació alguna notícia que en parle. El president Camps, per complir l'expedient i donar a entendre que està preocupat per la reforma del nostre Estatut, creà una ponència al respecte. Segons ell vol escoltar la veu de la societat valenciana i per això ha convocat als presidents i presidentes d'entitats com l'Associació Valenciana d'Empresaris (AVE), Acadèmia Valenciana de la Llengua (ACL), el Comité Econòmic i Social (CES), la Confederació Valenciana de Xicotetes i Mitjanes Empreses (Pymev), les Càmeres de Comerç, La Unió de Llauradors i Ramaders , els Rectors de les Universitats, així com experts juristes.Tota una pantomima, doncs ja sabem que el PP de reformes no en vol ni parlar.

Tot plegat, una vegada més els valencians sembla que ens quedarem a la cua de les autonomies en capacitat d'autogovern. El PP, amb la connivència del PSOE, pactaran una reforma a la baixa. Canviaran quatre cosetes obvies i d'altres irrellevants per donar a entendre a la societat valenciana que han reformat l'Estatut. La desgràcia que tenim és que aquesta minsa reforma ens durarà altres vint anys, havent desaprofitat un moment històric per posar-nos al nivell de les comunitats històriques.

Aquestes entitats de caire econòmic que esmentava abans i, que tant els preocupa la pela, haurien de pressionar el president Camps per pactar un nou finançament en la línia del concert econòmic que tenen el bascos i que ara aconseguiran també els catalans. Com a empresaris saben de sobra, o haurien de saber-ho, quin és el dèficit fiscal que el País Valencià arrastra any rere any. Però, malgrat que saben que els estan expolian, no mouran un dit, tenen ben apresa la lliçó i continuaran conformant-se amb les engrunes.

Mentre a nivell polític va coent-se aquesta escenificació de reforma d'Estatut, el poble no se'n sap de res. Si en la seua redacció l'any 1982 els ciutadans no hi vam pintar res, ara passarà tres quarts del mateix. Però, allò més sorprenent dels valencians és que als bars, al treball, a la premsa, a la TV... en parlen acaloradament de les reformes estatutàries de bascos i catalans, però a pocs d'ells se'ls hi acudeix preguntar-se, i nosaltres què? Segurament és per això, perquè són valencians.

Vicent Luna i Sirera
vluna@mesvilaweb.cat

Alcoi-L'Alcoià- 31 de gener del 2005