Fa unes setmanes el Papa Benedicte XVI, i en el seu viatge a Brasil, ver fer unes declaracions increïbles en el discurs inaugural de la V Conferència del CELAM. Sense cap tipus de vergonya va tindre la gosadia de dir que “ l'anunci de Jesús i del seu Evangeli no va suposar, en cap moment, una alienació de la cultura precolombina, ni va ser cap imposició d'una cultura extraña”.

Em permetran que els diga que, immediatament després d'haver llegit aquestes declaracions, em van vindre a la memòria unes altres molt semblants, com si hagueren estat escrites per una mateixa persona. M'estic referint a les que va pronunciar el rei Juan Carlos I el 23 d'abril del 2001 en l'acte de lliurament del Premi “ Miguel de Cervantes”. El monarca borbó va dir: “ Nunca fue la nuestra lengua de imposició, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.”

No els sembla veritablement escandalós que aquests dos mandataris, un com a representant de la màxima autoritat de l'església catòlica, apostòlica i romana, i l'altre com a cap de l'estat espanyol, facen declaracions d'aquesta mena? Qui es creu a hores d'ara que els colonitzadors de les terres americanes, amb el crucifix en una mà i l'espasa en l'altra, eren unes persones angelicals que anaven, com se sol dir, en so de pau? Tothom sap que aquests “colonitzadors”, i a una bona part de la població autòctona americana, la van literalment exterminar.Aquesta realitat va ser acceptada pel seu predecessor, el Papa Joan Pau II, quan l'any 1992, i en la IV Conferència d'aquesta mateixa institució, va dir que l'evangelització d'Amèrica va estar marcada pel pecat, la injustícia i la violència.Que Benedicte XVI no s'ha molestat a llegir res al respecte ?, doncs bibliografia hi ha per a remenar i triar.

Ara bé, si tant el Papa com el rei encara no en tenen prou, no cal que se'n vagen al continent americà. Ací, a l'estat espanyol i durant la dictadura franquista, la imposició de la religió cristiana i de la llengua espanyola van caminar, durant quaranta anys, agafadets de la mà. Només caldrà recordar les estretes relacions entre el règim franquista i l'església, allò que s'anomenà el “nacional catolicismo”.

Una vegada més, tant l'església com la llengua espanyola s'hi troben davant d'un greu dilema que els ha perseguit, i els persegueix, al llarg de la seua història: són una proposta o una imposició ?. Segurament les noves generacions de ciutadans i ciutadanes no són conscients d'aquesta imposició, però aquells que vam patir l'escola franquista no tenim cap dubte que ambdues coses, llengua i religió, ens les van imposar. Hi ha una cançó d'Ovidi Montllor, l'Escola de “Ribera”, que resumeix d'una manera genial aquesta imposició. Entre altres coses diu:: “ La pregunta era, qui és?. La resposta era: Déu. La consigna era Pàtria. La resposta era alçar el braç... El Crist era de fusta. Els cristians de cartó... La regla era per la mà. La mà era per tancar-la. El càstic era sever. El càstic era : Por “ En aquella Escola de “Ribera” els mecanisme d'imposició eren brutals: la por, la humiliació, l'autoritarisme, el pecat, la “ letra con sangre entra”, el càstic físic i psíquic... Afortunadament el franquisme ja és història i avui els ciutadans i ciutadanes no tenim por. No seré jo que gose dir que en l'actualitat hi ha una imposició, en el sentit literal de la paraula, però els mecanismes actuals, força més sofisticats (TV, música,mass mèdia, idearis escolars…) persegueixen el mateix: “que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado”.

Per acabar, i si encara no en tenen prou, li recomanaríem al Papa que escolte i llegesca l'obra Taki Ongoy, del músic argentí Víctor Heredia, i al rei Juan Carlos un llibre excepcional, que tots aquells i aquelles que s'estimen la nostra llengua haurien de llegir, de Francesc Ferrer i Gironès: La persecució política de la llengua catalana. I a tots dos que recordaren una frase de Pancho Villa: “Tres coses va donar Espanya a Mèxic: l'església, l'espanyol i el fuet”

31 de maig del 2007

Vicent Luna i Sirera
vluna@mesvilaweb.cat

Alcoi -L'Alcoià- 13 d'abril del 2007