Malgrat que des de fa una pila d'anys els partits nacionalistes no espanyols han reclamat, per activa i per passiva, que el Govern de torn fera públiques les balances fiscals, mai han accedit a aquesta petició. El ministre d'Economia Pedro Solbes sempre s'ha negat a publicar quina és l'aportació de cada comunitat a la caixa comuna, i com es distribueixen els recursos econòmics. Així, resulta que els ciutadans no podem saber quina és la nostra contribució a la solidaritat amb la resta de territoris de l'estat i, el més greu de tot, ignorem si allò que paguem està compensat amb allò que rebem.

Ara fa uns mesos una entitat bancària privada, Fundació BBVA, va fer públic un estudi sobre les esmentades balances fiscals que ens corrobora allò que molts ja sabíem: els valencians arrastrem un dèficit fiscal que ens situa en la quarta comunitat de tot l'estat. Així, i segons aquest estudi, cada valencià vam aportar a l'estat, entre 1991 i 2005, 37 euros a l'any més dels que vam rebre. Alguns economistes han criticat aquest estudi que consideren parcial. El mètode, anomenat “càrrega-benefici”, el que fa és calcular la càrrega fiscal que té un territori i els beneficis que rep a canvi. Així, l'esmentat estudi considera que la comunitat de Madrid és la que té un major dèficit fiscal, però amb aquest mètode no han tingut en compte determinats serveis com les ampliacions de l'aeroport de Barajas, el Ministeri de Defensa i tota una pila de serveis que només disfruta la capital de l'estat.

Tot i que segurament si s'hagués aplicat l'altre mètode conegut, anomenat “flux de caixa”, el dèficit fiscal del País Valencià seria encara més elevant, la qüestió és que mentre el valencians som la novena comunitat segons el PIB, en canvi som la quarta en dèficit fiscal. Però aquesta balança negativa que tenim tots els valencians i valencianes, fruit de les polítiques econòmiques del PP i del PSOE, estan contribuint negativament en el desenvolupament del nostre país. A nivell educatiu encapçalem els pitjors resultats de totes les autonomies. El 40,6% de l'alumnat que estudia ESO no vol seguir estudiant, quan la mitjana estatal és del 70,5. Pel que respecta al poder adquisitiu dels valencians, val a dir que som la tercera autonomia amb més persones que tenen renda baixa. Concretament, i segons l'informe “ La situació social a Espanya”, realitzat per l'Observatori Social d'Espanya, el País Valencià té 84,5 pobres per cada ric. Però, si en educació i en renda anem malament, que podem dir de la sanitat i la cultura? Segons les dades del llibre “ Les balances fiscals de les comunitats autònomes amb l'Administració pública central (1991-2005)” els treballadors del País Valencià paguem a la Seguretat Social 427 euros més de mitjana que el què aquest organisme estatal destina en aquesta autonomia per persona. Per acabar-ho d'adobar, i segons el “Baròmetre de la comunicació i la cultura” realitzat per la Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura, els valencians som “ciutadans d'un pobre consum cultural”. Només per posar un exemple, l'estudi apunta que més de la meitat dels valencians i valencianes, el 57%, no va llegir cap llibre en el darrer any.

Fet i fet, mentre els Governs del PP i PSOE continuen espoliant-nos, oferint noves glòries i teatralitzant aquesta mena d'acusacions mútues de no invertir a casa nostra el què caldria, els valencians anem perdent passades. La veritat és que ni amb vicepresidentes, ni amb ministres d'economia els valencians no pintem res a l'hora d'agranar cap a casa.

Ah!, per cert, si als 228 milions d'euros de dèficit a l'any que té el País Valencià, li afegim els 6.934 de Catalunya i els 770 de les Illes Balears, podrem comprendre definitivament per què redimonis la paraula Països Catalans està tant perseguida pels poders polítics i fa tanta nosa a certs polítics de dreta i d'esquerre.

Alcoi, 8 de desembre del 2007