Aquest estiu hem pogut seguir pels mitjans de comunicació, i a hores d'ara encara continua, el procés de fragmentació, ruptura o ja no sé com anomenar-lo, de la coalició Compromís pel País Valencià. La veritat és que tots aquells valencians i valencianes que, amb molta il•lusió, vam donar suport a aquesta coalició en les darreres eleccions, estem força decebuts. Ja sabíem que les relacions entre tots els partits membres del Compromís, EU, Bloc, Els Verds i IR, no anaven a ser un camí de roses, però el que ningú podia imaginar-se (o alguns ja ho estaven preparant?) és que durés tant poc, fins i tot no han arribat ni a començar el nou curs polític.

Pel que hem pogut llegir, l'espurna que va fer esclatar pels aires la coalició va ser la designació del candidat al consell d'administració de RTVV. Hom es pregunta si aquest és el veritable motiu o ha estat l'excusa per donar eixida a una situació que ja venia de lluny. I de lluny és conegut que a dintre d'EU hi havia un sector crític a la direcció, sempre en mans del PCPV, que estava esperant el seu moment. La designació d'Amadeu Sanchis, per part de la coordinadora general d'EU, per ocupar el càrrec en l'esmentat consell d'administració, no va agradar aquest sector crític que, amb el suport del Bloc, a més de no votar-lo van destituir Glòria Marcos com a portaveu del Compromís.Els argument dels uns i dels altres són per sucar. Per una banda el Bloc i els crítics d'EU, que a l'octubre es constituiran en partit sota les sigles d'Iniciativa del Poble Valencià , argumenten que Glòria Marcos escollí, unilateralment, Amadeu Sanchis sense consultar-los.Per contra, la coordinadora general d'EU els recorda que en el pacte del Comprimís està escrit que la designació d'aquest càrrec era competència d'EU.

Doncs bé, els ciutadans que els hi vam fer costat, aquells que els hi vam donar suport en les darreres eleccions, no ens acabem de creure que per la designació d'un càrrec hagen de trencar palletes i malbaratar tantes il•lusions i esforços.És el moment d’exigir que uns revisen el seu dogmatisme i autoritarisme i els altres l'oportunisme antidemocràtic.Tot aquest procés ens ha fet molt que pensar, i si no són capaços de posar una mica de trellat i reconduir la situació, hom no podrà més que estar d'acord amb aquells que no dubtaven que el Compromís era una olla de grills i que l'objectiu no era altre que vendre una imatge. Com aquells concursos de mis, on es busques les xiques més guapes i atractives, sense parar cap atenció en l'interior. Si el Compromís era això, Compre(mis) no tindrà gaire futur i, el més greu de tot, hauran malbaratat l'esperança, il•lusió i compromís de milers i milers de valencians i valencianes.