Més amunt on brilla el sol, on els núvols fan dibuixos, on la lluna s’instal•la cada nit.

Volar mes enllà de paraules i buscar mirades profundes als ulls dels que t’envolten.

Sentir un breu remor a les orelles i deixant de banda el que pugin dir ja que no vols escoltar, nomes vols volar per damunt de totes les vanitats d’aquest mon i sorgir de nou.

Anar mes amunt on el silenci perpetua l’instant i voler deixar de existir en aquell moment. Mes enllà de tot, mes lluny on les guies del que esta be no regeixin, i viure con et dicta el cor.

Volar entre mig de planures, valls , rius i muntanyes, i buscant la blavor de la mar i esvair-te dintre d’ell.

Sentir com batega el teu cor entre mig de cercles formats al cel i creuant les tempestes fortuïtes amb rapidesa.

Volar mes enllà d’eon pot somiar, d’eon esperaves arribar i Omplir dintre teu d’aire nou per no deixar mai d’estimar.