Tan absurd com increïble els sons que venen a les meves orelles, coses que no vull sentir, que no vull saber, tanco els ulls a una realitat que al final amb destruirà.

Be no tornarà a passar , sento portar-te on tu no vols anar, ho sento per guiar-te per rondalles que tu no desitges.

Tan absurd com voler el que no pots tenir, tan estrany com saber que es axis i continuar insistint.

Canviant paraules que no has sentit, sentiments que no s’han pronunciat, fen de tot una il•lusió que nomes vols tu.

Absurd i res mes es continuar mirant el forat per si pots entrar, absurd seguir uns passos que no volen esser seguits.

Be no tornarà a passar, sento il•lusionar-me per el que no tinc i no tindre.

Recollir totes les paraules tots els sentiments per absurd que siguin i continuar el meu camí, ja que no vols fer-lo amb mi.

Be no tornarà a passar i sento estimar-te quan tu no vols rebre la meva estimació.

Absurd i res mes ...