Dintre meu neixen espurnes de fogots de deliris d’amor, de paraules tendres, de mirades acaparadores, de fragàncies que en porten a prop teu.

Fujo d’elles , però sense adonar-me’n torno a sentir sorolls que en porten cap a tu, a sentir la teva olor, a les teves abrasades, als teus petons intensos i els vull, els necessito.

Novament corro a la teva direcció , no puc esquivar-te, canvio de camí, m’amago i retrocedeixo , però la veritat es que vull estar a prop teu.

Sense voler amb trobo als teus braços, sento i gaudeixo de les teves carícies, ja no puc estar sense elles, les necessito.

Imaginar, els dies sense veure’t , les hores sense sentir la teva veu, el moment sense poder-te donar una peto, i la vida lluny de tu.

La flama que amb crema per dintre no amb deixa veure l es veritats i m’empeny a necessitar-te.

Perden el control i el seny i tots dos en porten a estar a prop teu, idealitzant i somiant amb algun sentiment que potser mai es fera realitat.