![]() |
|
![]() |
|
|
|
|||
Principal |
Novament torna a mi aquella por, l’angoixa amb trasbalsa i un riu de melangies s’ha em posa el cervell deixant-lo obscur i feble.
Joana Serra Sola (serrasolajoana@hotmail.com)Les tristor entre novament al meu cor, esperant un so una paraula que no arriba. Em moro lentament esperant ves a saber el que.. els pensament poc a poc queden con nuvolades i el meu equilibri cau com una torra de paper. Novament amb sento abatuda i la solitud m’empeny com el cavall al carro, un que jo no puc guiar. Novament es mort l’estabilitat es desborden les emocions com rius amb massa caudal. Tempestes m’acullen , paràsits amb destrueixen, la olor a dolor queda impregnada a la meva pell. Els silencis es pronuncien, les paraules acaparen les tempestes i jo davant tanta incoherència m’amago dintre meu buscant refugi. Enviat el 6 de maig del 2007
|
Postals virtuals |
|
|
info@polseguera.com |