Em faltes, no se com enganyar a la soledat, no se com trobar-te i em faltes , se que alguna banda del univers hi ha la paraula que no em surt per cridar-te i que no t’allunyis mes.

Em faltes , dona la volta , mira darrera teu, mira t’apropa el teu entorn, mira els ulls del que et miren i notaràs que em falten.

Perquè torbaràs la delicadesa d’una mirada, i l’abraçada tendre, d’una dona plena de vida, que mira el mon com una aventura, i provoca espasmes als desitjos que te amagats.

Em faltes i desborda tots aquets sentiments i donar-los al qui reconeix-hi amb mi la brillantor d’una llum que l’il•lumini.

Em faltes , hi ploraré , perquè no m’importa res, nomes se que em faltes i no et trobo, i el desig m’envaeix en busca de la teva presencia.

Ompliré papers i papers em frases que fan que noti mes i mes que em faltes, en l’esperança que algun dia apareguis, i em reconeixies.

Joana Serra Sola (serrasolajoana@hotmail.com)