Les meves mans palpen les teves mans;
plenes de tu, remarquen mon camí.
Els teus records em vénen: i en són tants
que res podrà apartar-los de mi.

Els meus batecs, mancats d’un bes pendent,
viuen l’enyor feixuc del nostre ahir.
No vull plorar perquè no estàs aquí:
el temps endut el tinc sempre present.

El cel m’ha dit, que em guies tot sovint
aquells moments plens de joies i plors.
Quan penso amb tu, se’n van totes les pors;

i dins ma ment, els mots em van venint
com un encís que m’apropa al passat;
amb el conhort d’haver-nos estimat.