Engrunes importants els anys remembraran:
perdudes s’han difós sense perdre el retruny.
L’obstacle desolat al teu costat s’esmuny:
m’amoixes l’esperit d’immarcescible encant.

Enigmes acimant cada pedra ben fort,
d’aquest mur endurit per la vida i els cops.
Ton recer m’ha donat serenitat a glops
i m’encén un somrís amarat de conhort.

Quant formós és sentir la passió a cada instant
i la pau interior que amanseix tot moment.
Els oratges tranquils retindré fermament
amb el goig colossal, d’un sospir sempre amant.

Ets la llum dels meus ulls! i m’il·lumina el cim
d’un emblema viscut, amb força intensitat.
Vençuda ha fugit a tensa adversitat:
canvia l’amargor, per gaubança sublim.

Ta beutat aferent, espargida arreu,
senyala son camí, ansiós de petjar
a l’amor enciser que preveus entregar;
amb la fidelitat fixada dintre teu.

Apartarem les nits d’esperances feixugues,
encalmarem el cel amb claredats roents.
Encara que el desig s’apagui en uns moments;
allunyarem del tot les tempestes porugues.

Dins un mar clamorós d’onades escumoses
es marciran, remots, els dies del present.
Sempre units hem mirat d’amar-nos, simplement
i, hem sabut fugir de les penses dubtoses.

Sentiment! ets un bosc impregnat d’ufanor
explores el besllum candorós entre els pins.
Nets perfums entendrits són retinguts a dins;
on creix un bell jardí d’immusteïble amor.

10-10-2000