Conviuen els dies amb els mots escrits:
caminants incerts de camins petjats.
Cançons entonades per les fredes nits;
retalls de moments del tot esfumats.

Remors apartades d'un alè volgut;
m'han guardat sens dubte, l'últim sentiment:
aquell que em delata son amor perdut;
aquell que m'alerta d'un vell pensament.

Esbrino la flaire difosa dels anys,
defugen les penses en un sol retruny.
Recerco la vida d'aquells averanys;

quan de cop i volta, la vida s'esmuny.
Tan sols guardo intacte, sense fingiments;
l'amor, l'alegria i els records plaents.