Creua l’aigüerol
entre neu i gel
i es perd en el vol
–lluminós bressol–
d’un cristall d’estel.

En resta la veu
com l’aire fredós
que es propaga arreu
i argenta el conreu
tendre i argilós.

Carrers adormits
en l’espai etern,
i olor de convits
que esquiva neguits
enmig de l’hivern.

Saluda galant
i encisa el destí,
talment com l’infant
distret i exultant
al sol del matí.

Llisca pel teulat
empolsat de temps
i escampa el llegat
d’un somni daurat
sense contratemps.

És el simple alè
fugaç i amical
del desig amè
que abraça el perquè
d’aquesta postal.

És l’anhel serè
que et diu bon Nadal.