(A tots eixos que, miops, no veuen més enllà dels seus nassos)

No hi ha mes cego,
Cicatriu que solca la terra,
Que aquell que no vol vore,
Perque la visió l'aterra.

Si una vegada bonica i fèrtil,
Si una vegada mare eterna,
Hui desfigurada i estèril,
Pedrera maleïda i erma.

Ferida sagnant que costes de tancar
Què has fet per a que no et vegen!
Quin encantament ens vas llançar,
Per a que d'ira no t'ofeguen.

Si una vegada bonica i fèrtil,
Si una vegada mare eterna,
Hui desfigurada i estèril,
Pedrera maleïda i erma.

Hui a la teua vora m'he senyat,
Era un rèquiem a la vida,
Una llàgrima pel camp prenyat,
Per una natura esmortida.

Si una vegada bonica i fèrtil,
Si una vegada mare eterna,
Hui desfigurada i estèril,
Pedrera maleïda i erma.

No hi ha mes cego,
Cicatriu que solca la terra,
Que aquell que no vol vore,
Perque la visió
l'aterra.