¡Qué mezquino el corazón que no sabe amar! Si no estás enamorado, ¿cómo puedes gozar con la deslumbrante luz del sol o la suave claridad de la luna?
OMAR HAYYAM Rubaiyat


Parla´m de postes de sol
Parla´m de llunes plenes,
De núvols clars i tous,
Parla´m, i oblidem les penes.

La llum tremolosa d´un ciri al vent,
La fragilitat que eixa flama irradia
No són sinó les nostres ànimes
Nues a la llum del dia

Parla´m de postes de sol
Parla´m de llunes plenes,
De núvols clars i tous,
Parla´m, i oblidem les penes.

De mil filòsofs parlant del esser
I de mil sacerdots de lo diví
Jo no vull saber-ne cap cosa
Sols besar eixos llavis color de vi.

Parla´m de postes de sol
Parla´m de llunes plenes,
De núvols clars i tous,
Parla´m, i oblidem les penes.
Què serem demà?
Què vam esser ahir?
Sols Deu ho sabrà,
Tú pensa en el avui.