(Una altra reflexió sobre el determinisme)

Aquell dia turmentós vingué el raig al bosc

Vingué abans que el seu sonor germà, el tro

Vingué amb la seua fúria natural

Vingué buscant a l'arbre més alt

- on està el més alt de vosaltres? – preguntà

- allí al riu – contestaren a cor un grup de pins

i al riu anà el raig, tan apressa com sols ell sap

- tu ets l'arbre més alt?- li digué a un xop

- sí, jo ho sóc – contestà l'arbre

- vinc a cremar–te pel teu delicte

- quin es el meu delicte? - preguntà esglaiat el xop

- el teu únic delicte es ser arbre – digué el raig

i amb una descàrrega atordidora cremà al xop.