Després de la desfeta d'Almansa (1707), al País València se li van presentar dos oportunitats històriques: la primera, a la decada dels 30 i la segona, a la decada dels 70.

A la decada dels 30 va sorgir un moviment timid, però nacional amb la creació de partits com BNR (Bloc Nacionalista Republicà), EV (Esquerra Valenciana), ERPV (Esquerra Republicana del País Valencià). No van quallar perquè la gran majoria van mirar a Madrid i amb la literatura també (Blasco Ibañez,etc). Quan estava creant-se l'estatut dels valencians esclata la guerra (1936); el País Valencià aleshores perdia la seua primera oportunitat.

Als 70 tornaven aires nous, s'escoltaven noves propostes, s'acababa quelcom i teníem que construir un altra cosa; aquesta vegada va ser diferent: els poetes, escriptors (Estelles, Joan Fuster, Enric Valor, etc), cantants, actors (Raimon, Ovidi Montllor, etc) no van mirar a Madrid, van tindre sentiment de País, de País Valencià, però els polítics amb espanyolisme disfressat de valencianisme van deixar que impunement es rebentaren manifestacions, es posaren bombes a Fuster, Estelles; en poques paraules, els polítics van ser còmplices i van guanyar la guerra de València.

Aquests polítics sempre han mirat a Madrid: sempre primer el seu País i les sobres per al nostre País. Ells pensant en provincians, sempre sucursalistes, autèntiques delegacions culturals, bancàries de la seua "grande y libre"; nosaltres pensant en allò que és nostre: la nostra cultura, la nostra llengua, etc.

Ara afrontem un nou cicle amb polítics, escriptors, etc., que pensen que un altre País és possible. El nostre País ha de trencar amb el provincialisme espanyol i tornar a la sobírania, dir no al sucuralisme, digem no a les autèntiques delegacions dels partits espanyols, que mai no donen prioriat a la coses nostres.

També la gent del principat no es va mullar: va donar l'esquena al País Valencià; tenien poder a Madrid i no el feren servir per intervindre a la guerra de València (llengua, atemptats,etc.), ens van deixar sols contra l'espanyolisme; que dur és vore com els patrols de la guardia civil empentaven i tiraven a terra les repetidors de TV3, amb la impotència dels Valencians, com cremaren llibreries, atacaven Casals i partits polítics, etc.

Tot això ha passat a la història del País Valencià. Ara comença la nostra transició al País Valencià. Ara hem de trencar amb els hereus del franquisme (PP, PSOE, IU), amb els venuts a Madrid. Ara, a la tercera, és la nostra: ara sí, o, per molt dur que sone: ara o mai!!