Des de fa algun temps fins ara, està sorgint el debat entre Filaes i Comparses, però els Colivencs no tenen per què anar-se'n molt lluny per fer-se preguntes, com diu un títol de l'escriptor de Sueca, Joan Fuster "Qüestió de noms" o va més enllà...

La gent d'Onil mai no s'ha preguntat ¿per què a Onil en les festes de Moros i Cristians, hi ha l'acte que porta el nom "Misa de les Filaes"?; ¿misa de les Filaes?, ¿quines Filaes?; ¿no tindria que dir-se "Misa de les Comparses?", açò té explicació (o pot tindre'n...).

Onil està situat a la vora d'una frontera que temps enrere va ser la Corona d'Aragó i en concret un dels seus Regnes: el Regne de Valencia. Evidentment l'altre Regne fronterer era el de Castella.

El 9 d'octubre de 1238 el Rei Jaume I (Montpelier 1208 - València 1276), conqueria la ciutat de València, data de l'acta de naixement del Regne de Valencia. Abans vivien musulmans i jueus (que, per cert, van viure més anys els musulmans a on ara vivim nosaltres, ja que nosaltres no portem ni 775 anys vivint açí), conforme anaven conquerint le terres als musulmans (amb l'ajut dels Catars, les Ordres de Calatrava i els Templaris) anaven expulsant a part de la població, després anaven repoblant-les amb colons de l'actual Rosello, Balears i Principat de Barcelona, ja que l'altra gran expulsió va ser l'any 1492 i l'any 1609, fent la repoblació amb gent de majoritariament de les mateixes terres, però aquesta vegada afegint gent de Còrsega, Serdenya i Sicília (aquestes tres últimes no molt nombroses, com molt bé l'explica Joan Fuster al seu llibre "Nosaltres els Valencians" de l'Editorial 62).

A Onil els Conqueridors van arribar l'any 1244 de la mà de Zaid Abu-Zaid, vasall del Rei Jaume; aleshores naixia la Vila d'Onil. Aquest fet té molta importància, ja que d'açí surt la festa de Moros i Cristians (embaixades, entrades, etc), d'açí també surten més preguntes, però en concret aquesta ¿per què es fan les festes de Moros i Cristians en honor a la Verge de la Salud? A Onil es recorda la reconquesta del Rei Jaume als Musulmans ¿o celebrem el suposat miracle dels germans Berenguer?, ¿o el de la pesta?

Els Valencians vam ser un País independent del Regne de Castellà i dels altres Regnes de la Corona d'Aragó (Aragó, Mallorca, i el Principat de Barcelona); a més de tindre en comú un Rei (Jaume I), una Senyera i una mateixa llengua vam ser conscients de formar una Nació a l'any 1238 (data del naixemant del Regne de Valencia) fins al 25 d'abril de 1707 (Batalla d'Almansa), quan a primer hora de la vesprada de 25.000 soldats o Maulets (nom que li van posar als soldats que defensaren als Valencians) 5.000 en van morir i 15.000, fets presoners. El Regne de Castellà guanyà als Valencians. El 8 de maig ocupaven la capital dels Valencians i el 29 de juny fou abolit per la pragmàtica, els nostres furs i amb ells l'estructura política i econòmica: després de les llibertats que ens va donar el Rei Jaume durant 469 anys (1238-1707), els valencians passaven de ser un País a ser una Provincia del Regne de Castella. Començava l'ocupació militar i cultural dels Valencians i dins de l'aspecte cultural el de la llengua.

Açí tornem a les Filaes i al insconscient colectiu d'Onil, ja que el poble ha amagat el nom autòcton, ja que abans a les Comparses les deien Filaes, però el paulati, incisiu i conscient rentat de servell que porten vora 300 anys fent-nos als Valencians, va dur que es traduïra el nom de Filaes a Comparses. El mateix va ocorrer amb els noms de persones i Viles, ja que abans els Juans eren Joans i els Pedros eren Peres; San Vicente era Sant Vicent, i Alicante era Alacant, etc, ja que al 1707 van imposar a la força el castellà escrit i parlat, tant a nivell d'Estat com a nivell Civil, per això quan va surgir als anys 1870 el registre civil estava totalment prohibit registrar qualsevol nom de Vila o persona que no es fera en castellà.

Però van tindre més d'una fallida, els cognoms, i açí surten més preguntes ¿per què de la frontera llingüistica del sud dels Valencians fins a Portugal, no tenen els nostres congnoms, ni parlen la nostra llengua? ¿I com pot ser que de la mateixa frontera fins a Perpinya tingen els nostres cognoms i llengua? Com deia l'escriptor de Castalla Enric Valor "Que pareguts som la gent de la Mariola i els Pirineus", però aquestes i altres preguntes les deixàrem correr i les agafarem en un altra ocasió (qui sab si en el 760 aniversari del naixement de la Vila d'Onil) Si Deu vol i em deixen...

Josep Tadeu Berenguer i Verdú
jtberenguer@hotmail.com

3 de juny del 2003