En un país ocupat, les polítiques dissenyades per l’ocupant tenen, a més dels interessos concrets, uns rerafons de desvertebració nacional. El PHN, amb els transvasaments de l’Ebre i del Xúquer, n’és un exemple ben aclaridor: fer arribar les aigües dels rius dels Països Catalans a Múrcia i Andalusia, més enllà del disbarat ecològic, econòmic i social, suposen tot un exercici de vertebració espanyola i desvertebració nacional catalana.

El passat dia 21 d’abril, es votava al parlament espanyol el projecte de llei que modifica el Pla Hidrològic Nacional espanyol (PHN). Aquesta modificació suposa per fi l’anul·lació del transvasament del riu Ebre i dóna resposta a anys de mobilitzacions al llarg i ample dels Països Catalans. Tanmateix, alhora manté la practica totalitat de les obres previstes en el primer PHN, incloent-hi el transvasament Xúquer-Vinalopó. El fet de mantenir el transvasament del Xúquer i la resta d’actuacions confirma l’opinió de la totalitat de les organitzacions ecologistes com Greenpeace o la Fundació per la Nova Cultura de l’Aigua, que el govern del PSOE i els seus suports parlamentaris s’encaminen vers una política hídrica similar a la del PP, injusta, insostenible i afavoridora de l’especulació i dels negocis de l’aigua.

Una fina maniobra política va permetre separar les votacions dels dos transvasaments, cosa que va possibilitar que partits com el PSOE, IU i ERC votaren contra l’espoli de l’Ebre i que el PSOE i el PP mantingueren la disbauxa pel que fa al Xúquer. Per la seva banda, ERC i IU/ICV, com a bons actors polítics, podien mantenir la ficció de votar en contra dels dos projectes quan sabien que separant la votació els seus vots no en condicionaven el resultat.

Un dia mes tard, mentre celebràvem a Alzira el congrés que converteix la plataforma “Xúquer Viu” en una organització estable, constatàvem diversos fets que convé ressaltar:

• L’aprovació del transvasament del Xúquer pel parlament espanyol no significa que aquest puga dur-se a terme, ja que les obres s’han impedit diverses vegades i hi ha suficient voluntat política i social per tornar a impedir-les tantes voltes com faça falta. Fins i tot ajuntaments amb majoria del PSOE s’han aixecat en una rebel·lió que no ha fet més que començar. Cal recordar també que el Tribunal Suprem espanyol va declarar nul e il·legal el 1 El fet que les polítiques que ens afecten siguen aprovades per a bé o per a mal a centenars de quilometres dels Països Catalans demostra com són d’inservibles els Estatuts d’Autonomia que patim.

transvasament, perquè afecta una conca hidràulica intracomunitària sobre la qual l’Estat no té competències.

• Els promotors de l’obra són conscients que si, malgrat tot, aconsegueixen arribar a fer-la, amb el malbaratament dels diners públics que això suposa, difícilment serà útil per a transvasar aigua, ja que el Xúquer resta pràcticament exhaurit. Nogensmenys, les obres del transvasament juguen un paper cabdal en els mecanismes publicitaris que impulsen els urbanitzadors i els seus aliats polítics: sense la promesa de l’aigua a transvasar difícilment es justifiquen les macrourbanitzacions amb camps de golf previstes i en marxa en tot el sud del País Valencià, Múrcia i Andalusia.

• La diferent actitud d’alguns partits envers el transvasament, ja siga de l’Ebre o del Xúquer, que ha fet palès els seus límits ecològics, ideològics i polítics i la manca de fidelitat amb el projecte de reconstrucció nacional, té a veure amb el fet de si són concebuts i percebuts com a problemes d’àmbit nacional o no. Així, la defensa de l’Ebre es va situar al centre del debat i de les mobilitzacions nacionals catalanes, mentre que fins ara s’ha volgut reduir la defensa del Xúquer a un problema d’àmbit comarcal.

Caldrà, però, que des de l’Esquerra Independentista actuem en conseqüència, tot sent conscients abans de res de què podem esperar en aquest tema de cadascun dels partits que intervenen políticament als Països Catalans. El PSOE i el PP participen tots dos de la mateixa concepció macropolítica, allunyada de la nova cultura de l’aigua, i aposten, per tant, pel desenvolupisme constructor i depredador del medi. Per a aquests partits tota construcció és bona perquè l’increment de l’activitat econòmica i dels guanys de les grans empreses constructores ho justifiquen tot. La derogació del transvasament de l’Ebre obeeix més a un càlcul electoral del PSOE que a una convicció ecològica. No podem oblidar que el primitiu PHN va ser dissenyat pel mateix equip ministerial que ara torna a controlar el Ministeri de Medi Ambient espanyol.

IU/EU/ICV no són sinó un apèndix residual del PSOE/PSC. Sols es posicionaran en contra d'algunes propostes del govern de Zapatero quan els seus vots no siguen determinants; en cas contrari, prevaldrà sempre, com ja han demostrat a bastament, la seva “responsabilitat nacional espanyola”.

El Bloc Nacionalista Valencià, orfe de tot projecte alternatiu, es limitarà a estar allà on siguen la resta dels partits institucionals. Per la seva banda, ERC/ERPV està començant a pagar car el seu viratge polític d’un projecte que va engrescar alguns sectors socials dels Països Catalans a una acció política que es basa en el càlcul electoral i en la gestió a Catalunya i que sacrifica el País Valencià en la negociació amb el PSOE a nivell espanyol.

Sortosament, la postura dels partits esmentats no s’assembla gens a l’actitud ferma, participativa i conseqüent de bona part de la seva militància i votants a les comarques de les riberes del Xúquer. Aqueixa militància, però, haurà de viure amb l’esquizofrènia d estar participant d’una lluita exemplar en contra de les directrius de les cúpules dels seus respectius partits.

Davant aquest panorama, un primer objectiu imprescindible serà convertir la defensa del Xúquer en un problema d’àmbit nacional dels Països Catalans. Cal capgirar la sensació de traïció que molts homes i dones de la Ribera i del País Valencià hem sentit en comprovar com érem utilitzats com si d’una moneda de canvi es tractara. Caldria que des de cadascun dels indrets del nostre país s’aixeque un moviment d’informació, de solidaritat i lluita en defensa del Xúquer, l’Albufera de València i els aqüífers . L’Esquerra Independentista i totes i cada una de les seues organitzacions som a hores d’ara les úniques que restem en condicions de fer del rebuig al transvasament del Xúquer/Vinalopó una eina de reconstrucció nacional, social i ecològica.

 almassera@almassera.org

30 de maig del 2005