Des del Moviment de Defensa de la Terra ens afegim al dol general per l’assassinat de Josep Maria Isanta i ens solidaritzem amb la seva família.

Més enllà d’aquest sentiment de dol, davant l’intent d’amagar la motivació de l’agressió i la distorsió mèdiatica volem manifestar i denunciar el següent:

• El mòbil de l’agressió i de l’assassinat és d’un evident caràcter polític. El grup agressor, que anteriorment ja havia protagonitzat altres atacs, estava dirigit per un conegut espanyolista que vestia una samarreta amb el lema “España”. Aquest grup es va introduir de manera premeditada en un recinte festiu organitzat per col·lectius populars, brandant armes blanques i provocant els assistents.

• Des de fa anys, assistim a una ofensiva intimidatòria contra el moviment independentista i popular mitjançant atacs contra locals i persones. Paral·lelament, aquesta ofensiva ha anat acompanyada d’una repressió administrativa i policíaca amb clara motivació política, que ha consistit en multes, denegació de permisos, detencions i clausura de locals socials. L’objectiu gens amagat és intimidar aquest moviment i recordar-li alhora que el seu creixement anirà sempre acompanyat d’aquesta repressió.

• No és casualitat que aquesta mena d’atacs, tant els il·legals com els legals, s’hagi produït sobretot a municipis on governa el PSC-PSOE, promotors de guetos culturalment espanyolistes, on creix i s’alimenta ideològicament un lumpen catalanòfob que, imbuït per la ideologia segregada per determinats aparells de l’Estat i sovint perfectament dirigit, descarrega violentament la seva frustració social en les persones i col·lectius que propugnen l’alliberament nacional i social. La promoció d’aquests guetos és rendable electoralment però, a més de ser el caldo de cultiu d’aquest lumpen, pot acabar fragmentant la societat catalana.

• El tractament mediàtic d’aquest assassinat s’està distingint per la vergonyosa manipulació dels fets, tant pel que fa a la versió dels fets difosa, que es contradiu amb la dels testimonis, com pel lèxic periodístic emprat (que tracten de “joves radicals” i “antisistema” les persones agredides). La majoria de grans mitjans han tancat files i han reproduït una versió policíaca única, que no dóna veu als testimonis dels fets, els despolititza i encunya un lèxic que criminalitza les víctimes. Aquesta despolitització de l’agressió assegura un coixí d’impunitat a aquests atacs feixistes, en la mesura que impedeix de prendre consciència de quin és el problema de fons.

• S’ha evidenciat el paper habitual dels cossos policíacs en aquests casos, que va de la indulgència a la complicitat amb les bandes feixistes. En aquesta ocasió, pel fet que es tractava de la policia autonòmica, que puntualment s’ha autopromocionat a través de campanyes mediàtiques, el fet resulta doblement vergonyós. Aquest cos policíac, que està adquirint a passes gegantines el rol de policia política encarregada de perseguir l’Esquerra Independentista a les comarques del Principat, ha permès, en canvi, aquesta nova agressió.

almassera@almassera.org

Països Catalans, 30 de maig de 2005