L'11 de setembre de 2001, diada nacional de Catalunya i 25è aniversari de la manifestació de Sant Boi després de la mort de Franco, ha quedat desdibuixat pels atemptats terroristes en les ciutats de Nova York i Washington.

El meu article programat per a aquest dia era referent a aquest tema, però ho vaig canviar pel de "Els intocables tocats" donades les terribles circumstàncies.

Passats uns dies, em veig en l'obligació d'escriure aquest article.

Evidentment, i sense cap mena de dubte, som diferents.

El català: prohibit o perseguit?

Aquest any 2001 és l'any europeu de les llengües. Acabada la guerra civil espanyola, el castellà era la parla comuna en el col·legi, no així en el pati ni a casa.

Existia repressió i era perseguit.
Va existir catalanofobia i genocidi lingüístic: "Si eres español habla en español" o "España: Una Bandera, una Patria, un Idioma".

El passat 23 d'Abril, festa catalana per ser el patró de la mateixa (Sant Jordi) i commemorant el Premi Cervantes, el Rei de Castella va realitzar el següent discurs:
- "Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sino de encuentro. A nadie se le obligó nunca hablar en castellano. Fueron los pueblos mas diversos quienes hicieron suyos por voluntad libérrima el idioma de Cervantes".

I a sobre, tota una Ministra d'Educació i Cultura (Pilar del Castillo), va dir passats uns dies:
- "Habría que ver cuando se ha prohibido hablar una lengua en España durante el periodo franquista".

I hi ha molts mes personatges que van com els ases, amb aquells "tapa-ulls" que no deixen veure mes enllà del que tens en línia recta, com per exemple:
Gregorio Salvador -tot un vice-director de la Real Acadèmia Castellana- o un tal Juan Ramón Lodares -professor de filologia hispànica de UAM-, que defensen l'ús del castellà i propugnen que el català és un parlar minoritari.

De fet, som una bestiola rara. A més de que se'ns consideren castellans, tenim l'avantatge de saber altre idioma, el català.

El bilingüisme imposat per imposició ens dóna un avantatge referent a això.

El Barça és més que un club. Per què? Només ho entenem els d'aquí. I punt.

Hi ha molta gent que fa més de 40 anys que viuen a Catalunya i tenen fills nascuts en el nostre país, i encara continuen parlant amb la seva llengua encara que ens diuen que "tranquilo, yo te entiendo".

Els IMBÈCILS som nosaltres, que per educació els parlem en castellà, perquè ja se sap, el "háblame en cristiano" encara perdura.

Bé.
Fa pocs dies s'ha celebrat el 25 aniversari de la transmissió de partits de futbol en català.
El bisbe de Girona diu que si la cosa continua d'aquesta manera, el català se'n va a "norris".
Els noticiaris de tele5, antena3, TV1, etc... són boníssims. Per què? Perquè la majoria de presentadors són catalans, però a casa meva, clic! TV3.

I segons article publicat en "La Vanguardia" del dijous 6 de setembre de 2001, es presenta un mapa realitzat per un tal Torres Villegas de l'any 1852 on consten quatre divisions:

- Espanya uniforme o purament constitucional (34 províncies de les Corones de Castella-Lleó)
- Espanya incorporada o assimilada (amb 11 províncies de la Corona d'Aragó)
- Espanya foral (3 províncies basques i Navarra) i
- Espanya colonial (possessions d'Àfrica, Amèrica i Oceania).

L'11 de setembre de 1714, en la guerra de "Els Segadors", Catalunya perd les seves institucions d'auto-govern, pasa a dependre de Castella i a partir del Decret de "Nova Planta" comença un procés que intentarà fer desaparèixer la llengua catalana.

Catalunya, si no m'equivoco, és l'única nació que com himne nacional "Els Segadors" recorda una derrota, una batalla perduda, una pèrdua d'identitat.

Un 11 de setembre de 1977, a Barcelona, més d'un MILIÓ de catalans i catalanes es van manifestar exigint la recuperació de l'autonomia.


Un any abans s'havia celebrat a Sant Boi la primera manifestació multitudinària "legal", amb el lema de "LLIBERTAT, AMNISTIA I ESTATUT D'AUTONOMIA".

Hi ha qui diu que necessitem observació psiquiàtrica.

El Club de Bàsquet de SALT va disputar, a Alcalá de Henares l'any 1984, la final del campionat de Castella Júnior. Al ser tots jugadors catalans i expressar-se en el seu idioma, l'àrbitre va pensar que li estaven insultant i els va amonestar dient-los que estava prohibit parlar un dialecte del castellà.

Ara que entrem a Europa, ara que pot-ser siguem per fi la nació independent que ens pertoca per història, o la confederació euro-catalana si així ho volen anomenar, desitjem no ens surti un altre Franco-Hitler-Mussolini-Videla-Pinochet, i visquem en pau i amb catalanisme la resta dels nostres dies.

Dintre de la Unió Europea, el català té mes parlants que el finlandès, el danès o el suec. Fins que l'imperi castellà no ho sol·liciti, el català no pot ser oficial en l'U.E.
Existeixen països on estan reconeguts diversos idiomes, com Luxemburg (francès, alemany i luxemburguès).
En webs oficials, el català sol és present en la d'Andorra, principat que no pertany a l'U.E.

Els meus fills ho saben; Jordi i Joan ja no cantaran el Viva Espanya com jo ni el Cara el Sol com els meus pares, ni els lligaran la mà esquerra a la cadira de l'escola pel sol fet de ser esquerrans.


 Webxafardera.
Jep Asoba