Bella corba a l’infinit,
contínua vostra bellesa;
còncava sou, un encís
que de Déu tot arreplega.

Jo convex, sempre creixent,
visc aquí a l’altre costat
d’una recta que acarono
i que és la nostra identitat.

Feis-la assímptota divina,
que algun dia us vull tenir!
Si no puc fer-ho en vida,
pugui almenys a l’infinit.