Mar tranquila que suau camina
entre arena i encletxes de roca.
Ulls cristal.lins, qui els mira badoca,
tímid i discret aire de marina.

Ànima viva que dins ella amaga,
inifinit poder de sàtira oculta.
Brava és la mar, bella i culta:
mesurada furia, benvolguda llaga.

Dona sincera, amigable donzella,
font d’alegries, autèntica llum
que en la nit em guies, mia estrella.

Pren-me la vida, que jo ja m’ensum
que el temps que gaudim estant en parella
es va esvaïnt. Oh! Noble perfum.