Quin regal podria fer-te en una nit com aquesta?
Un que t'arribés al cor i et tornés a la infantesa?
Potser algun que t'arrenqui un somriure!
O no... potser millor el goig de viure.

Si jo sirena pogués ser un dia,
et daria el mar voltat d'una gran llaçada,
perquè el sentissis ben a prop teu
quan el cerqués la teva mirada.

I la lluna... i els estels! Que ells amb tu fossin per sempre,
omplint de tanta llum el teu cel...de tanta!
que de la nit en fessin dia, i de la tristor... alegria.
Així la vida... que bonica que seria!

Mes... ni sirena ni estel no sóc.
A les meves mans no hi ha poders,
solament són per escriure't
les estrofes d'aquest vers.