![]() |
|
![]() |
|
|
|
|||
Principal |
Quin regal podria fer-te en una nit com aquesta?
Un que t'arribés al cor i et tornés a la infantesa? Potser algun que t'arrenqui un somriure! O no... potser millor el goig de viure. Si jo sirena pogués ser un dia, et daria el mar voltat d'una gran llaçada, perquè el sentissis ben a prop teu quan el cerqués la teva mirada. I la lluna... i els estels! Que ells amb tu fossin per sempre, omplint de tanta llum el teu cel...de tanta! que de la nit en fessin dia, i de la tristor... alegria. Així la vida... que bonica que seria! Mes... ni sirena ni estel no sóc. A les meves mans no hi ha poders, solament són per escriure't les estrofes d'aquest vers. Montse Socias (msocias26@hotmail.com) 5 de novembre del 2005
|
Postals virtuals |
|
|
info@polseguera.com |