Veu el món asseguda a la cadira:
tanta vida viscuda l'ha vençut.
Sembla trista, la mirada perduda
a l'infinit. No diu res i ho diu tot.

Vora la llar de foc, passa les hores
fent mitja rialla si li diuen un mot,
somiant en la forta abraçada
que li daran els seus nebots.

Dia a dia viu amb l'anhel,
de quan Déu la cridi al seu costat.
Hi anirà feliç, per retrobar-se,
amb els seus pares estimats.