![]() |
|
![]() |
|
|
|
|||
Principal |
Veu el món asseguda a la cadira:
tanta vida viscuda l'ha vençut. Sembla trista, la mirada perduda a l'infinit. No diu res i ho diu tot. Vora la llar de foc, passa les hores fent mitja rialla si li diuen un mot, somiant en la forta abraçada que li daran els seus nebots. Dia a dia viu amb l'anhel, de quan Déu la cridi al seu costat. Hi anirà feliç, per retrobar-se, amb els seus pares estimats. Montse Socias (msocias26@hotmail.com) 5 de novembre del 2005
|
Postals virtuals |
|
|
info@polseguera.com |