Aquesta entrada la vaig publicar al blog antic: dijous 19 maig del 2011.
Hi ha tres maneres d'anomenar la nostra terra. Jo preferesc Catalunya. Estat Català també m'agrada. Pel que fa a Països Catalans, només hi ha un país: Catalunya. Parlar de diferents països és negatiu per a nosaltres: cal unificar forces.
Els castellans empren terminologia com ara comunidad valenciana, levante español, sureste de Espanya per referirse a la Catalunya sud o País Valencià. Aquesta tàctica ens divideix, ens perjudica, impedeix la unificació de Catalunya. Nosaltres hem de contrarestar açò i hem d'ésser més intel·ligents que ells.
La nostra llengua s'anomena català, i no valencià, mallorquí, rossellonès, alguerès... Només tenim una llengua i no quaranta. ¿No us adoneu que açò ens perjudica i beneficia els imperis que ens oprimeixen?
Els castellans usen espanyol i Espanya a so de bombo i platerets per conquerir-nos. Nosaltres no podem utilitzar termes que ens separen. Tenim més coses comunes que diferenciadores. Compartim una mateixa llengua i cultura. Som una mateixa nació, però esquinçada.
D'altra banda, una Catalunya unida es convertiria en una de les potències econòmiques d'Europa. Els ciutadans viuríem millor. Tots els diners que van a parar als imperis que s'aprofiten de la nostra feblesa romandrien a Catalunya. La nostra llengua i cultura no patiria cap persecució.
