![]() |
|
![]() |
|
|
|
|||
Principal |
Com copies dels anteriors Cadena del temps, Que em tens ofegada, Deixem omplir-me D’una nova vida Feta per mi Amb un sol especial, Diferent de qualsevol Que s’hagi vist mai Amb espurnes del meu cor. Cadena cruel Que em tens atrapada Lluitaré contra tu Per alliberar l’ocell De les meves fantasies i il·lusions Lluitaré per fer-les realitat, I no em rendiré, Per que tinc l’esparança i la voluntat, I fe en el sol que m’ilumina en la foscor. La monotonia El dia a dia Com una copia de l’anterior Cadena del temps Que em tens ofegada Deixem omplir-me De neta vida Que provoca un sol nou, Diferent de qualsevol Que he vist ni veure mai. Fes-me volar, imaginació, Pels records tan diversos i bonics que fa que la gent que els té pugui viure en els moments de tristesa, només amb la recordança dels temps feliços. Quan ens agrada una cançó Quan ens encanta una tonada És per que s’assembla Als crits indesxifrables de la nostra anima I ens sentim copsats Al descubrir què ens volien dir Simplement escoltant la lletra d’aquestes cançons Que ens fan somiar, plorar i fins i tot reflexionar. Atrapada enmig del sol del dia Amb quatre cadires Per única companyia I enmig, el meu cor, Amb un sentiment de tristesa i angoixa Que un dia explota I un altre s’apaga, No vull solitud per casa, Sinó felicitat per tenda de campanya Col·locada al centre del prat florit Dels meus somnis. Ansio sentir la textura viva De la terra amb els peus, Flotar enmig de la suau brisa Que s’escola entre els meus cabells, I sentir-me acompanyada Per naturalesa i les seves filles. Un paradís. La felicitat. Aquest sentiment que necessito Sentir per viure, És tan fràgil, Que em temo fer-li mal, només tocar-lo. Però un dia, Quan estigui dins un somni realitzat, Sentiré la plena felicitat I viure una nova vida, tant rica en matisos, Que em semblarà Que la vida que acabo de deixar No fos més que un somni Somiat abans de tornar a començar.
|
Postals virtuals |
|
|
info@polseguera.com |