![]() |
|
![]() |
|
|
|
|||
Principal |
...és l’hora de despertar per trobar-te la realitat que no és més que un somni inacabat la veritat és penosa per nosaltres no alimenta l’esperit, en canvi la mentida enorgulleix el que demà morirà. ...toquem el que és palpable imaginem la felicitat que és com un mirall trencat, i al final sabem que és inevitable escapar-nos del passat. ...l’enveja ens contàgia i la ràbia ens fustra és com un mur invisible de ferro calent no el pots trobar, tocar ni superar tot i això ho intentes perquè ets valent però et perds i no saps tornar. ...i una veu freda et diu que estàs sol només veus els teus problemes i els ulls se’t posen de dol crides, plores, comences a gemegar! lamentes la teva misèria distges que t’ajudi una ma! ...el temps et converteix en granit escardat i només per les escletxes de la nostàlgia mostres feblesa en els ulls. ...tot plegat és com un foc que et crema moltes vegades fins que ens fa indiferents al dolor i convius amb les cremades que mai es tanquen que em fan justícia amb el mon. ...acabes rient de tu mateix ja no crides! ni plores! Ni gemegues! la vida t’ha fet madurar.
|
Postals virtuals |
|
|
info@polseguera.com |