Autor: Joanjo de Marènia Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-915_comentaris-de-joanjo-de-marenia-en-diferents-mitjans.html Comentaris de Joanjo de Marènia en diferents mitjans No Esperem Nous Líders - Comentari de Joanjo Aguar a: VILAWEB - Editorial. (2025-04-25)      Estic d'acord amb el comentari de Josep Sabater (25-04-2025. 15:57 hores). ¿Què fem a partir d'ara? Necessitem propostes realistes i un full de ruta executable. No podem seguir planyent-nos i au. Hem d'actuar ja. El temps passa i el país s'està esmicolant. Llegiu el corprenedor comentari de Marta Puigmartí, a aquest mateix editorial de Vilaweb (25-04-2025. 09:28 hores). .    https://www.vilaweb.cat/noticies/quan-el-mal-ve-dalmansa-lorigen-violent-de-lespanya-moderna/ .    També estic d'acord amb el comentari de Lluís Paloma (25-04-2025. 05:20 hores). És inútil esperar la vinguda de nous líders independentistes, que ens salvaran dels traïdors líders actuals. Està comprovat que tots els nostres líders acaben sempre sotmesos al poder castellanlista, siga per la raó que siga. Si no els compren amb diners o amb càrrecs, els empresonen durant un temps, els segresten la voluntat i fan d'ells unes titelles, robots o zombis mitjançant el xantatge emocional. .    ¿Què creieu que fan els poders castellans amb la informació que obtenen mitjançant l'espionatge d'Estat? ¿Guardar-la en un calaix? Programa PEGASUS, escoltes telefòniques, seguiment policial, infiltrats en partits polítics i associacions, etc. ¿A un calaix i au? Va, home, va! L'espremen al màxim, xè! .    Per combatre aquest desequilibri de forces, cadascú de nosaltres hem de ser el nostre propi líder, i continuar lluitant pels nostres propis ideals, sense esperar que els "Pares de la Pàtria" ens traguen les castanyes del foc. Això no existeix. No podem confiar sempre "en un poder superior". No serveix de res. Ja veieu com ens ha anat a tots, de tant de confiar en els líders actuals, els darrers anys. .    Vegeu, si no, com ens ha anat també als valencians que vivim o treballem a l'Horta Sud, a Torrent, Paiporta o Catarroja. Confiàvem que els serveis de la Generalitat Valenciana ens salvarien durant la DANA i la riuada del 29 d'Octubre del 2024. I el "gran líder" i "molt honorable president" de la Generalitat Valenciana estigué tota la vesprada "dinant en un restaurant", mentre la gent s'ofegava als carrers, a les cases o als cotxes. Així són els líders, en realitat. .    I els altres líders que coneixeu no són molt millors, eh! Sempre actuant pel propi interés. El president del Govern castellà també tardà cinc dies en mobilitzar massivament l'exèrcit i els cossos de seguretat per ajudar als valencians després de la riuada. I la gent continua pensant que ¿"els líders ens salvaran"? Xè, aneu-vos-en a pastar fang! .    Com us dic. No esperem nous líders. Fem cadascú tot el que puguem. "Quien pueda hacer, que haga", com deia aquell bergant. Estem abandonats a la nostra sort. Tots som com els valencians de la DANA o com els palestins de Gaza. La diferència és que, de moment, no ens llencen bombes a sobre. De moment.... .    Sueca, País Valencià, Marènia (Països Catalans o Territoris Catalanoparlants). Divendres 25 d'abril del 2025. Tres-cents díhuit anys després de la Batalla d'Almansa.    Joanjo Aguar Matoses.    ( NOTA: Conseqüències dels aiguats de la DANA o Gota Freda del 29-10-2024, que assolà amb una riuada el triangle Utiel-València-Cullera ).    ( DANA = Depressió Aïllada en Nivells Alts. Expressió Meteorològica )    ____    ____    COMENTARIS ESMENTATS EN EL TEXT ANTERIOR. TOTS PUBLICATS EN EL MATEIX EDITORIAL DE VILAWEB.      https://www.vilaweb.cat/noticies/quan-el-mal-ve-dalmansa-lorigen-violent-de-lespanya-moderna/    ____    Comentari de Josep Sabater (25-04-2025. 15:57 hores).      Perfecte !!! Molt bé.    I ara que ?.    Fem propostes dels moviments a seguir ? o ens seguirem queixant sense fer res ?    Ens seguim abstenint ?. Votem per rebentar-ho tot i ho fem votant als contraris ?.    La revolucio ?.    Mentre pensem me'n vaig a Can Felip, quan era jove ja ho sentia a dir.    Que tingueu un bon dia !.    ____    Comentari de Marta Puigmartí (25-04-2025. 09:28 hores).      Bon dia. Gràcies per recordar els fets històrics. El temps desdibuixa la memòria i perdem les referències. Sempre he pensat que és una forma que té l'homo sapiens de "protegir-se" del passat per seguir endavant.     A aquestes alçades tinc clar que el poble català està desapareixent. Al meu voltant hi ha moltes persones que els fa gràcia declarar-se catalanes, pel fet de viure a Catalunya, i no en tenen res de catalanes, perquè ni parlen català, ni valoren la cultura catalanes, ni la respecten.     Ja he dit altres vegades que sóc professora de formació professional (sector automoció) en un institut del Vallès Occidental. Tinc com a molt dos alumnes (de 52) que em contesten en català quan els parlo en català. Però és que ara ni les empreses on els alumnes fan pràctiques em contesten en català. Als mateixos claustres es parla castellà!     Cada vegada menys persones utilitzen la llengua catalana. Jo sóc la rara. En definitiva, queden poquets anys per a que la conquesta sigui completa.     Cada vegada tinc més clar que el boomerang de l'1 d'octubre ens ha fet més mal que bé als catalans.     Històricament sempre s'han produït conquestes i s'ha imposat la cultura dels conqueridors.     A Palestina és molt més brutal i clar, però és una conquesta. Tots ens ho mirem esgarrifats, amb impotència. És l'evolució. Només podem tenir esperança que el vent bufi diferent per interessos diferents als de la voluntat d'un poble.    ____    Comentari de Lluís Paloma (25-04-2025. 05:20 hores).      Castella és igual a guerra, perquè no existeix per res més ni per a res més. Un altre tema és que això la duu a terribles contradiccions, que hem d'aprofitar.     Un error nostre, això sí: estem esperant un líder. I no, no hi ha líders: hem de, simplement, començar. Tot ens depèn d'això.    ____    ____    EDITORIAL DE VILAWEB.  Vicent Partal, director del diari VILAWEB.      Quan el mal ve d'Almansa: l'origen violent de l'Espanya moderna.  (Publicat el dia 24.04.2025)     El 25 d'abril és, exactament, l'espill on es reflecteix amb claredat la il·legitimitat de la presència castellana en el nostre país.    Sempre m'ha semblat sorprenent -però també extraordinàriament significatiu- que, tenint com tenim una data tan clara i evident de quan va començar tot, de quan va començar la situació d'opressió nacional que vivim, en parlem tan poc. El 25 d'abril de 1707 és el moment exacte, el moment documentat, en què, per la força de les armes, va néixer aquesta construcció política artificial que avui fa servir el nom d'Espanya. Perquè a Almansa no va perdre un exèrcit i prou: va perdre tota una idea de país.    I cal dir-ho clarament, això: aquell 25 d'abril, els nostres territoris -concretament els tres estats catalans de l'època- no formaven part de cap "Espanya" tal com l'entenem ara, amb el significat que avui es dóna a aquest nom. Érem entitats polítiques sobiranes, amb institucions pròpies i sobirania acreditada, que simplement havíem pactat una unió dinàstica amb Castella -però no pas una fusió, ni una subordinació. Els regnes de València i Mallorques i el Principat de Catalunya teníem Generalitat i Corts, teníem moneda pròpia i exèrcit, teníem lleis pròpies i una concepció pactista del poder que era l'antítesi total de l'absolutisme borbònic. I és tot això que es va perdre als camps d'Almansa aquell dia. No pas per un acord entre iguals, ni per una reforma, ni per un procés democràtic, ni amb el diàleg, sinó per una ocupació militar en tota regla.    Aquesta és la veritat fundacional i incòmoda que el relat oficial castellà ha maldat per amagar o desacreditar durant tres-cents anys: que l'estat que avui coneixem, l'Espanya aquesta que existeix avui, té l'origen concret en un acte de força brutal. En una conquesta militar. En una guerra. En una ocupació comparable i equiparable a tantes altres que hi ha hagut en el curs de la història i al món.    Per això després d'Almansa van arribar els decrets de Nova Planta i, doncs, la supressió total i absoluta de les nostres institucions, de les nostres lleis, de la nostra llengua i de la nostra administració. "Por justo derecho de conquista", com escrivien ells mateixos sense cap mena de vergonya. Sense dissimular gens ni mica.    I és important que ens fixem avui en la impunitat amb què ells expliciten la violència com a font i origen del seu poder. El "dret de conquesta" era l'únic argument. El dret de conquesta i no pas el respecte a la voluntat popular, és l'únic argument. No hi havia cap altra justificació per a arrasar el nostre sistema institucional que el fet que ells havien guanyat la guerra i nosaltres l'havíem perduda.    D'aleshores ençà ja han passat més de tres segles. Però aquesta ferida original no s'ha tancat mai. S'ha mantingut oberta -i el fet és per si admirable- per la persistència del nostre poble, per la tossuderia amb què hem defensat això que som, per la continuació generació rere generació d'aquesta consciència popular que afirma, amb raó, que quan el mal ve d'Almansa a tots alcança.    Per això -encara més després de la violència emprada per Espanya com a únic argument per a frenar el Primer d'Octubre- continua essent tan important parlar d'Almansa, explicar què hi va passar aquell dia i servar-ne viva la memòria. Perquè el 25 d'abril és, exactament, l'espill on es reflecteix amb claredat -sense cap possibilitat d'equívoc- la il·legitimitat de la presència castellana en el nostre país.    __    PS1. L'episodi històric de la batalla d'Almansa és, malgrat tot, encara poc conegut. Per això us oferim avui aquest article que repassa històricament tot allò que hi va passar i el perquè de la derrota dels nostres exèrcits.      https://www.vilaweb.cat/noticies/la-batalla-dalmansa-una-derrota-anunciada-unes-consequencies-que-encara-duren-avui/    __    PS2. L'economista i professora de la Universitat de Tulsa Clara E. Mattei és l'autora del llibre The Capital Order, un volum que ha suscitat molt de debat i que ha estat reconegut com un dels millors texts d'economia d'aquests darrers anys. Mattei defensa que l'austeritat -el nom amb què es coneix la política de reducció deliberada de la despesa pública, especialment en períodes de dificultats econòmiques- és un projecte de classe i no una qüestió tècnica. Per saber-ne més, l'ha entrevistada Blai Avià: "A molts progressistes els agrada fer veure que pot haver-hi capitalisme sense austeritat".      https://www.vilaweb.cat/noticies/clara-mattei-entrevista-capitalisme-austeritat/   Persecució contra Moisès Vizcaino. La Veu del País Valencià     - Comentari de Joanjo Aguar a: VILAWEB - Editorial. (2025-05-10)       A Moisès Vizcaino, editor del diari "La Veu del País Valencià", l'Administració Pública castellana també intentà aniquilar-lo econòmicament, moralment i informativament, després que alguns mitjans de comunicació castellanistes denunciaren que "La Veu del País Valencià" estava implicada en el Procés d'Independència de Catalunya.  .    Ja hi ha pocs mitjans i polítics valencians compromesos amb la Independència, només falta que arruïnen els pocs valents que la defensen! Així ens va.... Repressió castellanista pura i dura contra els valencians i l'afany de llibertat.  .    Durant la Segona Guerra Mundial, Hitler bombardejà Londres salvatgement, però a París no li tocà un pèl. ¿Per què? Perquè els francesos, malgrat la seua gallejada 'Resistance', eren la majoria còmplices i covards, i no s'oposaven obertament al terror nazi.  .    Al País Valencià ens ha passat igual amb la Independència catalana i el terror castellanista. Alguns valencians hem patit una dura repressió, i cal denunciar-ho. Però molts altres, també defensors de la nostra llengua, no han rebut cap atac. ¿Per què? Perquè han sigut uns covards i no han lluitat per la Independència. Per exemple, la Coalició COMPROMÍS, SUMAR i PODEM. També cal denunciar-ho. .    El PSOE, PP i VOX del País Valencià, per altra banda, serien els nostres 'Pétain'. El 'Vichy Valencian'.  .    Sueca, País Valencià, Marènia (Països Catalans o Territoris Catalanoparlants). Dissabte 10 de maig del 2025. Joanjo Aguar Matoses.  .    __ .    Enllaç web sobre la persecució econòmica de l'Estat castellà contra Moisès Vizcaino, editor del diari "La Veu del País Valencià".  .    __ .    https://www.elsaltodiario.com/periodismo/la-veu-silenciada-del-pais-valencia .    La veu silenciada del País Valencià.  .    Lis Gaibar ( @LisGaibar ) 24 gener 2021. 10:00 hores. .    La Veu, l'únic mitjà valencià d'actualització diària exclusivament en llengua pròpia, ha rebut una acta d'infracció de 62.000 euros després d'una inspecció de treball carregada, defensen, de "fets falsos, erronis o inexistents" i sobre l'origen de la qual no es descarten les motivacions polítiques. Juntament amb els ERO [Expedients de Regulació d'Ocupació] de grans capçaleres, el panorama mediàtic valencià queda en una situació desoladora.  .    Segons quatre inspectors de treball, els professionals que escriuen un parell de vegades al mes columnes d'opinió en una capçalera han d'estar donats d'alta en la Seguretat Social pel mitjà. Tant se val que tinguen un altre treball, que hi haja un xoc amb el règim d'incompatibilitats o que siguen autònoms de veritat. També ha d'estar-ho una notària que ha confeccionat tres escriptures per a l'empresa. O això li van traslladar el passat 16 de desembre [de 2020] a La Veu, un mitjà d'actualització diària que publica tot el seu contingut en llengua pròpia, l'únic nascut al País Valencià d'aquestes característiques. .    Un dels qüestionaments més repetits quan es va conéixer la notícia és què suposaria el resultat d'aquesta inspecció si es traslladara a altres mitjans: "No conec cap capçalera en la qual no hi haja col·laboradors externs", exposa Moisès Vizcaino, editor de La Veu. Tampoc és capaç d'obviar la coincidència de la data en la qual s'inicia la inspecció amb la publicació d'un article en El Confidencial, el 28 de novembre de 2019, en el qual s'exposava que un jutjat de Barcelona investigava si les ajudes al valencià atorgades al Diari La Veu -entre d'altres- pel govern de Ximo Puig afavorien una trama que desviava fons a empreses involucrades en el Procés [d'Independència], acusacions que es van demostrar falses.  .    https://www.elconfidencial.com/espana/2019-11-28/juez-investiga-ayudas-ximo-puig-medios-independentistas-erc_2355539/ .    "D'on ve aquesta inspecció? No em consta que estigueren fent una sèrie d'inspeccions al sector al País Valencià. Pot ser que la data siga casualitat, però coincideix", apunta l'editor. També lamenta que en el llarg període que va durar la inspecció, cap dels quatre funcionaris es presentara mai en la redacció per a veure qui hi havia i qui no, o de quina forma funcionaven, ni que en les 93 pàgines que ocupa l'acta es faça al·lusió a les particularitats de la seua forma jurídica. .    "El que es pot concloure llegint l'acta és que aquestes persones o bé han comés una negligència perquè no han comprovat els centenars de documents que hem aportat o que han obrat de mala fe, perquè els fets que es recullen no tenen res a vore amb la realitat", assegura el qui també és advocat [Moisès Vizcaino]. L'acta de liquidació, que ascendeix a 62.000 euros, deixa la capçalera i el seu editor en una situació complicada. No només a ells, també al panorama mediàtic valencià en el seu conjunt: el colp a la cooperativa es produeix en un context de successius acomiadaments en edicions locals de diverses capçaleres.  .    El Levante, Diario Información i El Mundo, entre d'altres, han proposat en les últimes setmanes ERO que afecten desenes de professionals a Alacant, València i Castelló. La pròpia marca liderada per Vizcaino és hereva d'una altra que va haver de tancar en 2019 per resultar insostenible econòmicament -Diari La Veu- i que va voler reconvertir el seu model a través del suport en la societat, en una cerca incessant per la supervivència. .    La Veu del País Valencià va nàixer en 2013 sota l'impuls d'un grup d'entusiastes professionals de diversos àmbits. No se'ls pot anomenar d'una altra forma: en aquell moment, la Generalitat Valenciana estava governada per un Partit Popular, entre les files del qual romanien personalitats que posteriorment serien condemnades per alguns dels casos de corrupció més sonats del país, i dels qui les polítiques distaven de resultar l'escenari ideal per a crear un mitjà d'aquell tipus.  .    La trajectòria de La Veu, amb les seues transformacions i caigudes, serveix per a il·lustrar la situació a la qual s'enfronten aquells mitjans que decideixen apostar per l'oposat a allò hegemònic en territori valencià, ja siga llengua, maneres de funcionar o idees. .    [...] .    __    ____    ____    EDITORIAL DE VILAWEB.  Vicent Partal, director del diari VILAWEB.      https://www.vilaweb.cat/noticies/els-carteristes-de-la-hisenda-espanyola/    ____    Els carteristes de la hisenda castellana.      (Publicat el dia 08.05.2025 - 21:40  /  Actualització: 09.05.2025 - 01:59)      Uns elegants senyors britànics diuen que la hisenda castellana i el seu règim de terror és incompatible amb la democràcia. Ja ho sabíem, però va bé que ho diga més gent.    A Castella s'ha creat un clima de por i intimidació totalment impropi d'un país democràtic. Aquesta frase és una de les més destacades d'un informe ampli i molt documentat fet per l'empresa d'advocats britànica Amsterdam & Partners i que aquests dies ha causat un autèntic terratrèmol a Madrid.    És un document de 88 pàgines que, en la seua edició anglesa, es titula "Els carteristes d'hisenda" i que ha estat elaborat per Robert Amsterdam, un dels propietaris de l'empresa, advocat internacional en múltiples causes relacionades amb els drets humans, i per Christopher John Wales ex-assessor en matèria fiscal dels primers ministres laboristes britànics Tony Blair i Gordon Brown.    Dimarts, van presentar l'informe a Madrid i van anunciar que havien començat accions legals en diverses jurisdiccions, incloent-hi la castellana i l'europea, acusant la hisenda castellana de perseguir persones "amb avaluacions fiscals injustes" per motius que no es poden interpretar sinó com un càstig polític o un caprici.    L'anàlisi denuncia el clima de por "incompatible amb una democràcia" generat per hisenda i la utilització d'hisenda en campanyes motivades políticament. Centren la qüestió –perquè és el tema que els interessa a ells– en l'aplicació de l'anomenada llei Beckham, però ho emmarquen en un comportament de la hisenda castellana, que afirmen que comet "violacions sistemàtiques de l'estat de dret".    Entre les crítiques a l'estructura de la hisenda castellana, els autors de l'estudi inclouen que ha de respectar la presumpció d'innocència dels ciutadans –cosa que ara no fa–, que ha de posar fi a la pràctica que els inspectors siguen anònims i, sobretot, que ha d'abolir la política per la qual els inspectors cobren més diners com més gent acusen –l'agència fiscal castellana ha reaccionat a aquesta acusació dient que no era certa.    Darrere de tot això, hi ha, sobretot, més d'un centenar de britànics que asseguren que hisenda els ha perseguit de manera fraudulenta i abusiva i violant les lleis castellanes.    Novament, només podem dir que això a nosaltres no ens estranya.    Tots sabem que d'ençà que ha començat el procés, la hisenda castellana ha estat una part important de la xarxa de terror que s'ha volgut estendre sobre la societat. Els empresaris sobiranistes, o els escriptors catalans, fins i tot aquells que simplement es definirien com a catalanistes, saben bé de què parle. De com han patit inspeccions inopinades que, fins i tot, algunes vegades han anat acompanyades de comentaris sobre el posicionament polític respecte de la independència i la conveniència de deixar-ho estar. Així que ja està bé que la cosa es pose sobre la taula, la pose qui la pose.    En el fons, el tema és el mateix que amb la policia, amb la justícia, amb els interventors d'ajuntaments i amb tantes i tantes coses: l'estat castellà no funciona amb els estàndards d'un estat democràtic, no respecta la manera de fer dels estats democràtics.    I no ho fa perquè té una taca de base, que no es pot netejar sense un trencament directe i clar com el que en el nostre país van representar les lleis de transició a la independència aprovades pel parlament de Catalunya el setembre del 2017. Una taca que és el seu origen i la forma en què s'ha reproduït. Aquest estat es retrotreu al 18 de juliol de 1936, aquesta –el cop d'estat de l'exèrcit franquista– és la seua credencial i el seu argument de legitimitat, allargat i emblanquit pels pactes de la transició. I d'ací plora la criatura. Mentre no es trenque amb això, mentre no es porgue i s'elimine el deep state hereu dels vicis de la dictadura i mentre no s'establisquen no tan sols regles democràtiques sinó també costums democràtics, la vida de la gent normal i corrent no es podrà desenvolupar amb naturalitat i amb la seguretat jurídica necessària per a saber-se tractats correctament.    I com que aquesta reforma és impossible dins Castella, per això cal fer la independència. També.     Centre Extrem (Galgos o Podencos) - Comentari de Joanjo Aguar a: VILAWEB - Editorial. (2025-05-14)      El nostre passat podrà ser gloriós, però actualment perdem massa temps en guerres intestines. .    Després d'aniquilar-se mútuament l'Extrema Dreta i l'Extrema Esquerra catalanista, ens enfrontarem l''Extrem Centre' i el 'Centre Extrem' independentista. Un destrellat, xe. Així ens va.... Tots emprenyats i exasperats. ¿I la Independència? En la Sala de Parts. "Doctor, ¿me toca ya?" "No, vuelva usted mañana". Mira! Com la Unió Europea amb l'oficialitat del català! .    Revisitem Monty Python: "La Vida de Brian". Iriarte: "Galgos o podencos...." Nosaltres, llebres idealistes, els de la 'Revolució del Somriure', discutint sense avançar.... I els nostres perseguidors, implacables i acarnissats, guanyant terreny sense parar. Se'ns menjaran vius. "Llebrers, podencs, bulldogs, rottweilers o dòbermans, ¿què importarà ja?", pensarem, fets una pasteta, a l'estómac dels cans. .    Sueca, País Valencià, Marènia (Països Catalans, Territoris Catalanoparlants, Bacàvia, Corona Catalano-Occitana, Tarraco Territoria, Ibèria, etc....) Dimecres 14 de maig del 2025. Joanjo Aguar Matoses.         SI ENS DONEM PER VENÇUTS. Sobre Valtònyc a VILAWEB (14-04-2026). . Comentari de Joanjo Aguar Matoses a l'Editorial de Vicent Partal, director del diari VILAWEB. (15.04.2026. 02:48 hores).  . Sobre el PS1. Sobre l'article de Josep Miquel Arenas (Valtònyc): "La seva victòria més subtil: fer-nos creure derrotats". (Diari VILAWEB. 14.04.2026). . El missatge de Valtònyc és tan encoratjador que mereix ser publicat com a Editorial de VILAWEB i que tothom puga llegir els comentaris dels subscriptors. No només els propis subscriptors de VILAWEB, en versió privada, sinó tothom, el públic general. Per això escric el meu comentari ací, perquè el puga llegir tot el món. . Té raó Valtònyc. No sé què ens passa els darrers anys als independentistes catalanoparlants, però se'ns ha inoculat artificialment la falsa impressió que hem perdut la guerra per la Independència catalana i que no la podrem guanyar mai. Realment, açò és un guerra. No una guerra amb violència, ni amb morts, com la d'Iran, ¡molt millor!, però sí que estem lluitant amb totes les nostres forces contra un gegant opressor: l'Estat castellà. I estem lluitant per la nostra supervivència com a poble: el poble catalanoparlant. . Tothom sap que, per guanyar una guerra, a banda dels recursos humans, econòmics, les comunicacions, l'abastiment, la logística, la tàctica i la estratègia; nosaltres, els combatents, els lluitadors, els treballadors per la Independència, hem de tindre moral i ganes de lluitar. Ganes de guanyar i ganes de seguir lluitant, per no perdre tot allò que hem guanyat. . L'Estat castellà ha remogut cel i terra per esclafar-nos i per humiliar-nos davant del món. Ens ha perseguit, amenaçat, denigrat, espiat, empresonat, condemnat, indultat i, en acabat, ha sotmès psicològicament o amb diners els nostres líders, per fer que aquests mateixos, els nostres propis líders, ens convencen que ja hem perdut la guerra, que no cal seguir lluitant perquè és inútil enfrontar-se a un Estat tan poderós com el castellà. Aquesta és una de les tàctiques que més li ha funcionat a l'Estat opressor. . Mentre Castella ens perseguia a nosaltres mateixos, individualment, ens apallissava, ens empresonava, ens perseguia, ens amenaçava, ens espiava i ens asfixiava -econòmicament i mentalment- amb tot el seu aparell polític, mediàtic, militar, policial i judicial, nosaltres hi continuàvem lluitant, segurs de nosaltres mateixos, perquè ens sentíem forts i amb ganes de seguir avant, malgrat totes les dificultats. . Però, des del moment que Castella hi condemnà els nostres líders polítics i després els indultà i els deixà lliures entre nosaltres, ben alliçonats i adoctrinats per tal que ens convenceren d'abandonar la nostra lluita, poc a poc, gota malaia a gota malaia, el verí o el virus del desànim ha anat encomanant-se d'uns independentistes a altres, a tot arreu dels Territoris Catalanoparlants, i ara ja no ens reconeix ni Déu. De fet, molts independentistes catalanoparlants que havien vingut de l'estranger per unir-se a nosaltres i donar-nos suport, estan tan farts dels nostres plors i laments, del nostre caïnisme canibalista, de veure'ns estripar-nos les vestidures, clamant contra la traïció dels líders catalans, sense fer res més que rebolcar-nos en el fang, que em sembla que deuen començar a sentir fàstic de la nostra desídia i depressió actual. Un empantanament total. . Eixa ha sigut la tàctica més efectiva de l'Estat castellà, per desactivar i neutralitzar l'independentisme català. No pegar-nos cops de porra a nosaltres, el poble, la gent del carrer, sinó sotmetre, fer xantatge i comprar a tots els nostres líders, per tal que aquests siguen els que desactiven, 'pacifiquen' i facen 'baixar el suflé' de l'independentisme català, com diuen ells. . I eixe ha sigut el nostre major problema: haver confiat massa en els nostres propis líders, i no haver-los forçat quan tocava a un relleu generacional. En el moment en què els nostres líders començaven a desmoralitzar-nos, hauríem d'haver-los fet fora immediatament i hauríem d'haver posat un altre líder més competent i amb més carisma, que ens insuflés valor i ens encomanés les seues ganes de lluitar i de seguir avançant. En una guerra, sobre el terreny de batalla, quan maten un general i capturen un coronel, el substitueix d'immediat un comandant. Quan fereixen al comandant, el reemplaça un capità. Quan cau el capità, agafa les regnes un tinent. En acabat, l'alferes, el subtinent, el brigada, el sergent primer, el sergent, el caporal i, finalment, quan ja no hi queda més remei, el soldat més veterà i experimentat. . A nosaltres, ens han segrestat tots els generals i han abduït mentalment els nostres coronels, i, en compte d'enviar-los al blau de la mar, i continuar la lluita nosaltres mateixos, els soldats d'infanteria, junt amb els nostres sergents i capitans, ens hem tornat tots a casa i ens hem llençat a sobre del matalàs, vinga el plor, perquè crèiem que sense els generals i els coronels no podíem guanyar la guerra. Però els generals i coronels no són imprescindibles en una guerra, els imprescindibles som nosaltres, la gent del carrer, els lluitadors de base, els que no cobrem un sou per ocupar una poltrona al Parlament. Els imprescindibles som aquells que ens trenquem les banyes dia a dia per tirar endavant la lluita per la Independència, i per fer que el català, la nostra estimada llengua, hi continue viva un dia més, malgrat totes les adversitats, hagudes i per haver. . A la guerra de l'Iran ho hem vist, ara mateix, en directe, aquestes darreres setmanes. L'exèrcit nord-americà, sota les ordres de Donald Trump, ha assassinat multitud de generals i comandants de l'Iran, ha escapçat repetidament les diferents cúpules militars de l'exercit iranià, a mesura que se succeïen en el temps, reemplaçant-se unes a altres. I el poble iranià no s'ha rendit, de cap manera, sinó que ha continuat lluitant contra l'exèrcit d'Estats Units, l'exèrcit imperial que domina el món actual. ¿Per què? Perquè el poble iranià sap que l'important no són els seus generals i comandants, l'important és el poble mateix, la gent del carrer i la lluita per la supervivència. Si et maten un general, et sap greu, però continues lluitant. Si et maten un coronel, igual. Si et maten un capità, igual. Un sergent, un caporal, el teu batalló, una munió de soldats.... Igual, igual, igual..... . Nosaltres, en canvi, a Catalunya i als Territoris Catalanoparlants, hem vist com les generacions més velles, potser les més engrescades i il·lusionades, perquè havien lluitat tota la vida i ja veien la Independència a tocar dels dits, en veure la traïció dels nostres líders polítics, han perdut tota esperança i fe en la nostra lluita. Poc a poc, les generacions més majors han anat encomanant el seu desànim a les generacions mitjanes i als estrats més joves. Així, així, amb el pas dels anys, des del 2017 i 2019 ençà, el desànim, la desafecció, les enveges, la rancor i les lluites intestines s'han anat instal·lant en l'ànima de molts catalans, fins el punt que en les passades eleccions al Parlament de Catalunya hi van deixar de votar moltíssims independentistes i, fins i tot, van promoure l'abstencionisme entre molts sectors de la població. Açò i el resultat humiliant de l'independentisme en aquelles eleccions, amplificà i multiplicà per mil el nostre desànim i sentiment de derrota, aquesta vegada, ¡això sí!, insuflat per nosaltres mateixos. ¡Allò va ser el súmmum, xè! Si el nostre jo anterior al 2017 ens veiés ara mateix, es pegaria un tret al cap l'any 2016, per no haver de convertir-se en aquesta bèstia deforme que ens mostra l'espill, cada matí, quan ens aixequem i ens pentinem, deu anys després, en 2026. . Tot això, sense comptar aquells milers de joves independentistes catalans que se sentiren completament abandonats per nosaltres, els seu majors, durant la Batalla d'Urquinaona del 18 d'octubre del 2019 i en dies posteriors. Açò també hi contribuí a un desànim generalitzat, una esquerda incurable en l'anima catalana, perquè introduí un trencament i un desencís brutal per part de molts joves independentistes envers nosaltres, els independentistes de més edat. Pareixia que els joves i els majors estàvem lluitaven en dues guerres diferents, aquells dies, i, arran d'aquesta divergència i distanciament, la majoria dels joves catalans ens enviaren als majors a pastar fang. Fins farà un o dos anys.... Ara estan incorporant-se a la nostra lluita milers de nous joves, joves recents que, durant la Batalla d'Urquinaona del 2019, encara eren uns xiquets i no visqueren tot allò en carn pròpia, ni estan traumatitzats com aquells joves lluitadors del 2019 a la mítica plaça de Barcelona. Els joves d'Urquinaona ara són gent de mitjana edat, bastant desencisats i ressentits amb el món, sobretot amb els seus majors. Esperem que, més endavant, ens perdonen i s'unisquen a la lluita de nou, malgrat la seua desconfiança envers nosaltres, totalment justificada, per altra banda. . En resum, ara que noves generacions de joves independentistes estan agafant el relleu i s'incorporen a la nostra lluita, per favor, no els abandonem, com férem amb els joves del 2019. Aquests ja no ens miren a la cara, i ho mereixem. A veure si aprenem la lliçó. . I, sobretot, enviem a pastar fang a tots aquells líders, influenciadors d'Internet, companys de feina, veïns, cunyats, germans o amics que intenten convèncer-nos que la lluita per la Independència catalana està perduda, que ja no cal fer res, perquè ja estem derrotats i que sempre serem uns fracassats. Enviem-los a pastar fang. No hi perdem ni un minut amb ells. És energia malbaratada. Recursos que se'ns escolen entre els dits. Apartem els líders traïdors, triem-ne de nous i continuem avançant. . Recordeu sempre aquest lema: "NOMÉS ENS VENCERAN, QUAN ENS DONEM PER VENÇUTS". . . Article de Josep Miquel Arenas (Valtònyc): "La seva victòria més subtil: fer-nos creure derrotats". (Diari VILAWEB. 14.04.2026). . https://www.vilaweb.cat/noticies/seva-victoria-subtil-creure-derrotats/ . . Sobre el PS3: És normal que l'Illa de Tabarca hi vulga més autonomia pròpia, perquè no vol ser discriminada per la gran capital, Elx. Ai! Perdó! Alacant. . Això de demanar "la Independència tabarquiana" deu haver-ho inventat algun diari castellanista que ja no hi ven cap exemplar, després d'esclafar-nos a base de bé a tots els independentistes catalans. Hi deuen pensar: "¡Qué tiempos aquellos...! ¿Os acordáis cuanto nos forrábamos linchando mediáticamente a los catalanes...? ¡Qué bueno, eh....! Espera, espera.... y esto de Tabarca... ¿no podría colar....? ¿Lo probamos con ellos, a ver qué tal....?" . . PS propi (meu). Encara em pica la curiositat, per saber què escrigué Josep Blesa (de València) en el seu comentari a l'Editorial de VILAWEB de farà uns dies. Un comentari posteriorment eliminat. ¿Quin exabrupte degué amollar? De vegades, quan ens prohibeixen saber alguna cosa, més ganes tenim de saber-la. Blesa, si no estàs massa emprenyat, ¿podries explicar-nos en algun comentari posterior, amb una major elegància, el que vas intentar comunicar aquell dia, però sense insultar a ningú i sense amollar cap barrabassada? . Sueca, País Valencià, Marènia. Dimecres 15 d'abril del 2026. Joanjo Aguar Matoses. . (NOTA: Aquest comentari és tant llarg, que no em dóna temps a revisar-lo moltes i moltes vegades, com sempre faig abans de publicar un text. Us demane disculpes si hi trobeu errors o redundàncies, però haig de publicar-lo ja, perquè crec que és important que hi conegueu la meua opinió. Alguna cosa aportarà a la nostra lluita, crec jo).    Article de Josep Miquel Arenas (Valtònyc): "La seva victòria més subtil: fer-nos creure derrotats". (Diari VILAWEB. 14.04.2026).    https://www.vilaweb.cat/noticies/seva-victoria-subtil-creure-derrotats/      La seva victòria més subtil: fer-nos creure derrotats.    El derrotisme no sols impedeix de construir noves estructures; també posa en qüestió les que ja existeixen.    Josep Miquel Arenas (Valtònyc).  Article d'opinió.  Diari VILAWEB.  14.04.2026 - 21:40 hores. Torno de Mallorca amb una sensació difícil d'explicar, però tossuda: anem guanyant petites batalles mentre ens repetim, com una cantarella gastada, que perdem la guerra. Potser és només una percepció personal. Potser molts diran, amb arguments sòlids, que no reflecteix la realitat del país. Probablement deuen tenir part de raó. Però sí que és innegable el pes del pessimisme que s'ha instal·lat en sectors determinats. I aquest pes, aquest cansament moral, ens acabarà matant. El segon dia a l'illa, Tomeu Martí m'explicava l'origen del Correllengua Agermanat que ha de travessar tot el país. No neix de cap gran estructura ni de cap direcció política: neix de joves mallorquins, amb iniciativa pròpia, que acaben mobilitzant entitats de tot arreu i implicant-hi tot l'independentisme. Honestament, a mi em costa d'encaixar aquesta energia amb el relat d'un país derrotat, desmobilitzat i inoperant. Tampoc no encaixa amb la vitalitat del català a les xarxes ni amb l'oferta creixent d'espectacles en la nostra llengua. Ni amb el fet que el millor club de futbol del món llueixi la senyera, que el cinema català entri en circuits internacionals o que es faci el doblatge de Hollywood en català. Ni amb el ressò internacional, intermitent però persistent, del procés català. Fins i tot al Japó saben qui és Carles Puigdemont i què va passar aquell octubre del 2017. Potser ens hem acostumat a un nivell de visibilitat que distorsiona la perspectiva. Potser no som conscients del nostre progrés, al qual ja voldrien haver arribat uns altres moviments, com el del Balutxistan o el de Cabinda. I, tanmateix, hi ha qui insisteix a descriure'ns com un moviment residual, en descomposició. No és una anàlisi innocent. Aquest relat alimenta discursos que viuen de la frustració, que necessiten la derrota per a justificar-se. Hi ha qui sap construir llargues peces de desànim, amb una comoditat gairebé obscena, però que és incapaç d'articular cap victòria. És el romanticisme de la derrota: un lloc còmode, estèril i, sobretot, addictiu. Aquesta potser és una de les victòries més subtils de castellanisme: la guerra de desgast moral. Una guerra que no es lliura només de fora estant, sinó també de dins. Una guerra en què el motor som nosaltres mateixos. I, si no la reconduïm, ho acabarà erosionant tot. El derrotisme no sols impedeix de construir noves estructures: també posa en qüestió les que ja existeixen. S'ha arribat a dir, sense gaire rubor, que TV3 s'hauria de dissoldre "pel bé del país" perquè és contaminada. És evident que cal depurar-la, exigir-li independència i rigor. Però, renunciar-hi? Destruir un dels principals instruments de cohesió i d'identitat? Això no és una solució: és un regal als nostres maleïts enemics. Amb els Mossos d'Esquadra passa una cosa semblant. S'hi han infiltrat dinàmiques i actituds que no representen els valors del país, és cert. Però estem disposats a prescindir de la nostra pròpia policia? A lliurar aquest espai sense resistència? Seria una renúncia difícil de justificar, també per respecte a aquells agents que, en moments clau, s'ho han jugat tot per la llibertat. Els debats sobre el futur s'han anat empobrint. Massa sovint es redueixen a consignes simples, a arguments que serveixen més per a alleujar la frustració que no pas per a avançar. Ens hem acomodat a una mena de parèntesi emocional: una fatiga que ho explica tot i que ho justifica tot. Però construir a partir del derrotisme és impossible; a partir de la frustració, també; i a partir de la mentida, encara menys. Potser no estem tan malament com ens expliquem. Potser el problema no és tant la realitat com el relat que en fem. I potser, només potser, començar a canviar aquest relat, a més d'aïllar els intoxicadors, és la batalla següent que cal guanyar.      "Per molts anys, Avui" (Editorial de Vicent Partal, director del diari VILAWEB. 14.04.2026).    https://www.vilaweb.cat/noticies/per-molts-anys-avui/    Per molts anys, Avui.     La pregunta que caldria fer-se no és si sobreviuran o no els diaris en paper en el futur, sinó si sobreviurà o no aquest model de periodisme que l'Avui va reprendre ara fa cinquanta anys: el periodisme que es preocupa per les coses que importen de debò a una societat que vol continuar essent ella mateixa.    Editorial de Vicent Partal, director del diari VILAWEB.  14.04.2026 - 21:40 hores.    (Vicent Partal. Bétera, 1960. Director de VilaWeb: "Escric l'editorial i de vegades articles de política internacional").  Els diaris no naixen mai perquè sí. Naixen, sempre, perquè algú decideix que cal que existesquen, perquè considera que la societat els necessita. I aquesta decisió sol anar acompanyada d'un punt d'obstinació irracional, de tossuderia. Aquest és clarament el cas de la fundació del diari Avui, que aquesta vesprada farà la celebració oficial del seu aniversari a Barcelona. Racional, allò que se'n diu racional, segurament no ho va ser gens, posar-se a fer-lo. Parlem del 1976, d'un país que encara no sabia si vivia en una dictadura, enmig d'una transició que no resolia res de veritat, amb una llengua que l'estat havia perseguit sistemàticament durant quaranta anys i no volia deixar renàixer, i amb un periodisme –el periodisme en llengua catalana– aniquilat de feia dècades.  Avui és molt fàcil parlar-ne, en la distància i després de tot això que ha passat, però, sincerament, crec que cal reconèixer que en aquelles circumstàncies la idea de fundar un diari en llengua catalana era –d'un punt de vista estrictament pràctic– una extravagància, un atreviment notable, una heroïcitat, una aventura molt més que perillosa. I, tanmateix, afortunadament per a tots nosaltres, el van fundar, el van crear, el van fer eixir al carrer, i inauguraren així una nova etapa del periodisme català, de la qual VilaWeb és clarament deutora. Una deutora agraïda. No en som prou conscients, d'això, però el franquisme –entre més coses– havia liquidat la premsa catalana dels anys trenta amb una eficàcia que hauria d'avergonyir qualsevol. No és que la censuràs ni que la controlàs: és que la va suprimir. Sencera. No existia als quioscs. No existia a les cases. No existia a les mans dels lectors. Segurament per això tots aquells que vam viure la màgia d'aquells primers números –el paper una mica gruixut, la tinta fresca, la sensació estranya de llegir el país en la llengua pròpia al quiosc del carrer– ho recordem amb aquella mescla d'emoció i de lucidesa que deixen les coses que t'han format de veritat. Jo, per exemple, no he oblidat mai el quiosc i el dia en què vaig comprar el meu primer exemplar d'aquell diari, quan va arribar a València. Crec que podria descriure l'escena gairebé com una fotografia, per l'impacte que em va causar. Allò era molt més que comprar un diari. Allò era adquirir la meua llengua en el paper, un paper que m'explicava el país i el món. Per això l'Avui era un projecte absolutament necessari, imprescindible, per més poc racional i per més perillós que fos posar-se a fer-lo. I per això, quan va eixir, la gent el va comprar en massa, com si en depengués alguna cosa important. No com si en depengués: perquè en depenia, realment. Han passat cinc dècades i estic d'acord que cal no mitificar mai el passat, però també cal no minimitzar-lo ni banalitzar-lo: hi ha moments en la vida col·lectiva d'un país en què un diari és molt més que un diari, perquè esdevé ni més ni menys que la prova que existeixes. I aquest paper històric, entre nosaltres, als Països Catalans correspondrà sempre al diari Avui. Ara, aquest Sant Jordi concretament, farà cinquanta anys d'aquell primer número i el món ha canviat tant que costa d'explicar-ho i tot. El paper, el diari en paper, s'acaba, tot s'ha tornat molt complicat en aquesta professió i en aquest negoci, i l'Avui s'ha unit al Punt per continuar essent fidel a la llengua i a la societat que el va fer nàixer. No és poca cosa, això. En el periodisme, la fidelitat als orígens, quan és autèntica i no decorativa, és potser la virtut més difícil de mantenir. I per això, crec, la pregunta que caldria fer-se no és si sobreviuran o no els diaris impresos en paper en el futur, sinó si sobreviurà o no aquest model de periodisme que l'Avui va tenir la missió històrica de reprendre ara fa cinquanta anys: el periodisme que es preocupa per les coses que de debò importen en una societat que vol continuar essent ella mateixa. Solament puc dir que confie –més que confiar-hi, n'estic segur– que sí. I que per això felicite tothom qui va fer possible l'aparició de l'Avui i espere que per molts anys podrem gaudir tots plegats de la faena dels nostres col·legues del Punt Avui.       Cite l'Editorial: "Un president del PSOE que resisteix per resistir [...] prepara, dia rere dia, el terreny a la mateixa extrema dreta que diu témer i voler frenar." . RESPOSTA MEUA: Totalment d'acord. Quan més resistisca Pedro Sánchez al capdavant del govern castellà, per tapar tots els seus casos de corrupció, més legislatures ens governarà la dreta i l'extrema dreta a continuació, a tot l'Estat castellà. Això està cada vegada més clar. Caldria convocar eleccions ja, perquè, si no, les victòries successives de la dreta i ultradreta castellanista ens passaran per sobre com una piconadora de carn. I sempre argumentaran, adreçant-se al seu electorat: "¿Qué queréis, volver al sanchismo, la mentira, la corrupción y la manipulación.....?" I tornaran a recollir una cabassada de vots. . Si a Pedro Sánchez no el suporten ni "els amics" independentistes catalans, de tant que els ha enganyat. Si a Pedro Sánchez ja no el segueix ni la seua pròpia ombra..... ¿Com van a seguir votant-lo els castellans més castellanistes i recalcitrants? . Fent l'equivalència, seria com preguntar-nos a nosaltres: "¿Què voleu, tornar al govern d'Aznar, Zaplana i Camps.....?" "HOME!! NI BOJOS, XÈ!!!!" . . Aprofitant que parlem de Pedro Sánchez, el president agonitzant, jo voldria afegir una altra cosa sobre ell, referent a la seua empatia i humanitat. Concretament, sobre la humanitat que ha demostrat envers dos tipus de valencians: els valencians europeus i els valencians americans. Si continueu llegint, ho entendreu..... . ____ . Reflexió arran del doble Terratrèmol que ha sacsejat Veneçuela aquest passat dimecres 24-6-2026, al vespre, hora local. . Pedro Sánchez, el president castellà, ha tardat només un dia en enviar ajuda humanitària a Veneçuela, per via aèria, comptant que hi ha 7.000 km en línia recta des de Madrid fins la València veneçolana. Eiii, ¿però què dius? ¡Doncs, sí! Hi ha una València a Veneçuela, amb un llac que recorda la nostra Albufera. I aquesta València americana, la València atlàntica o caribenya, està exactament a 125 km en línia recta de La Guaira, la ciutat més afectada pel doble terratrèmol veneçolà. I aquests són els valencians americans. . En canvi, el mateix Pedro Sánchez, el mateix president castellà, va tardar cinc dies, ¡cinc dies!, en enviar ajuda humanitària a la València mediterrània, la dels Territoris Catalanoparlants. Va ser quan milers de persones hi vam ser colpejats per la DANA i la riuada del dimarts 29-10-2024, a la Ribera del Xúquer, l'Horta de València i la Foia de Bunyol. ¡I només hi ha 300 km de Madrid a la València del Túria! Cinc dies per enviar ajuda a 300 km en línia recta, el Pedro Sánchez i els seus socis de govern, socialistes i progressistes i castellanistes. ¡I tot perquè li palparen la cara quan visità Paiporta! Si no, el paio no hauria obert la mà ni hauria enviat cap ajut.  . Quina cara més dura, la del Pedro Sánchez..... envers els valencians europeus. Quina diferència amb els valencians americans. El Pedro Pedrito Pedrón, sempre pendent de la seua imatge internacional. Però als valencians mediterranis mira que ens abandonà a la nostra sort, gairebé una setmana. ¡I perquè posarem el crit en el cel! Que si no.......... . ____ . I ara, si em permeteu, voldria compartir algunes reflexions sobre la victòria en la lliga del València Bàsquet (oficialment, "Valencia Basket", sense accents). . El València Bàsquet i el Roig Arena, com a institució i com a recinte esportiu respectivament, discriminen i marginen cada vegada més el valencià -o català, que és el mateix- en les seus intervencions a la premsa, en l'ús amb l'afició, entre els jugadors, de l'entrenador envers els mitjans de comunicació i també, ¡com no!, en els actes multitudinaris de celebració, com fou la del passat 25-6-2026, per haver-se proclamat campions dobles, de la lliga masculina i de la lliga femenina de bàsquet. . Sí que usà el valencià, una mica, el presentador de l'acte commemoratiu, però de manera testimonial, 'dosificada' en determinats moments al llarg de la gala, però només per 'cobrir la quota valenciana'. El valencià no fou utilitzat abastament i de manera natural durant aquesta gala, com una llengua normalitzada i plenament normal, que es pot usar a tot hora i a tot arreu, com ho fan els que parlen castellà. . I he dit que usà el valencià, això és, el català que usem a València. Però en l'acte oficial es proscrigué de manera explícita i descarada el català que utilitzen a Barcelona, que també és la nostra llengua. . ¿Per què dic això? Perquè tot just l'entrenador del València Bàsquet, Pedro Martínez Sánchez, és de Barcelona i parla perfectament el català, igual que nosaltres, els valencians. Però l'entrenador ho fa amb l'accent barceloní, com és normal, i això deu estar mal vist a València, perquè Pedro Martínez va fer la seua intervenció en castellà, sense usar el seu i nostre català, llevat de la frase atribuïda a Nino Bravo "Llarg serà el camí". . En compte de reivindicar i normalitzar la llengua pròpia de València, a tot arreu i a totes hores, i amb tots els accents possibles, del nord, del sud, de l'est i de l'oest, amaguen i silencien l'accent barceloní del propi entrenador, Pedro Martínez, com si aquest fos un empestat o encomanés la lepra quan parla el seu català. Com si la llengua que hi parla l'entrenador, el català de Barcelona, no fos la mateixa llengua que la nostra, el català de València. . Podrien usar l'esport valencià per fomentar l'estima per la llengua i així enfortir la unitat de la llengua catalana, però el que fan és aprofundir en la divisió lingüística i, finalment, imposar gairebé sempre el castellà a tot arreu, fent-lo hegemònic, imperant, i arraconant cada vegada més el valencià, el català. Com si el català a València no existís gaire, com si no hagués existit mai o com si existís cada vegada menys, fins la seua gradual desaparició. "Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado", com deia el rei borbó Felip V, antic predecessor de l'actual rei borbó Felip VI.  . Els castellans sempre diuen: "Unidos en la diversidad". Però sempre es refereixen a la unitat de la llengua castellana, a una banda i altra de l'oceà Atlàntic: "El españññol, la lengua universal...."  . Respecte a la unitat de la llengua catalana, els castellanistes i castellanistes sempre treballen per dividir-la, enfrontar-la, segregar-la, diluir-la, degradar-la i esmicolar-la al màxim, fins esborrar-la del mapa. Ja sabeu com se les gasten amb el català que parlem a Valencià, a Castelló, a Alacant, a Elx, a Santa Pola, a l'illa de Tabarca, a la Franja de Ponent aragonesa, al Carxe murcià, a Mallorca, Menorca, Eivissa, Formentera, Cabrera, Conillera........ Sempre dividint la divisió de la divisió, de la divisió, de la divisió............ . ¿I on està, aleshores, "la unió en la diversitat", xè? . Jo ho he comprovat des de fa anys. No dóna gust fer-te seguidor d'equips esportius valencians, perquè són cada vegada més antivalencians i més anticatalans. Les classes dirigents i les elits econòmiques valencianes tenen un autoodi exacerbat contra València i detesten tot allò que sona a català, mentre s'agenollen a tota hora i li llepen les sandàlies als amos castellans. "¡Per ofrenar noves fòbies a Escanyaaaa......!!" O també: "¡Qué bonita Valencia, si fuera Palencia.......!" . Pitjor encara, quan un català, illenc o valencià intenta exhibir una estelada independentista al pavelló esportiu "Roig Arena" de València, per exemple, fent ús del seu dret constitucional a la llibertat d'expressió, és perseguit, arraconat, identificat, fitxat i expulsat del recinte, com si fos un potencial terrorista. Quan simplement està expressant, de manera cívica i pacífica, la seua voluntat de llibertat i reclamant la Independència dels Països Catalans, res més. I res menys. . Els catalanistes no som violents per exhibir una estelada, però els castellanistes sí que es tornen violents quan en veuen una. Són homes llop que es transformen quan veuen la lluna plena estelada i es posen a bavejar i a vessar quatre dolls de sang, en ensumar la quatribarrada.  . Als feixistes castellans i als ultracastellanistes sí que haurien de perseguir-los, identificar-los i fitxar-los, per evitar que cometen actes violents contra nosaltres, els catalanistes pacífics i els valencians independentistes. Però la policia castellana sempre actua al contrari del que dicta la lògica. Perquè la policia no actua segons la lògica. Actua segons una llei castellana no escrita, però vigent, que promulga l'extermini de la llengua i de la cultura catalana, així com del sentiment independentista catalanoparlant. . . Els independentistes valencians. . Molts catalans i illencs pensen que al País Valencià hi ha pocs independentistes catalanistes, perquè no hi veuen gaire estelades onejant als carrers valencians (¡per no dir-ne cap!), ni tampoc hi proliferen públicament gaire manifestacions externes del nostre independentisme i del nostre catalanisme. Però és que els castellanistes i els ultracastellanistes que viuen al nostre costat ens tenen acagallonats..... Si nosaltres tinguéssem la mateixa llibertat d'exhibir banderes independentistes com ells tenen d'exhibir banderes castellanistes, seria una altra cosa. Però els valencians catalanistes ho veiem molt clar, des de fa dècades, que no vivim, de cap manera, en una democràcia plena. . Ara bé, la nostra manifestació privada és una altra cosa. . Estic convençut que, els darrers dies, molts valencians catalanistes s'hi han bolcat fent donacions econòmiques al diari VILAWEB, en la seua recaptació extraordinària d'aquest estiu, que ja acumula 72.093 euros, en una sola setmana, quan en principi l'objectiu era arribar als 50.000 euros. Un èxit sense precedents. . I això ha sigut perquè senten VILAWEB com un mitjà de comunicació propi, molt proper i afí a ells, i perquè es troben reflectits en molts dels seus plantejaments lingüístics, culturals, ideològics i nacionals.  . Alguns valencians seran només catalanistes i altres seran també profundament independentistes. Però, aleshores, ¿per què aquests valencians no ens expressem mitjançant les urnes, quan venen les eleccions? ¿Per què és com si no existíssem, políticament parlant, a Les Corts Valencianes? Doncs perquè no hi trobem cap partit valencià que ens represente, i els partits catalans que ens agradaria escollir només s'hi presenten al Principat de Catalunya, i no els podem votar.  . És la nostra agonia. Els independentistes valencians volem expressar-nos i assolir una transcendència pública, però ens resulta impossible en la pràctica. Primer, per la persecució i assetjament salvatge que hi rebem per part de castellanistes insuportables que conviuen amb nosaltres. Segon, per la passivitat i la falta d'empatia que demostra el gruix de valencians 'mesinfots' o 'meninfots', els quals podrien ajudar-nos i defensar-nos dels violents intransigents, però no mouen ni un dit. 'Meninfots', xè! I tercer, perquè els pocs partits valencianistes o catalanistes que es presenten a les eleccions, com COMPROMÍS -i para de comptar!-, són tan aigualits i covards en la pràctica política del dia a dia, que ens dóna fàstic votar a eixos farsants i manipuladors.  . Com ja he dit, els valencians catalanistes i independentistes vivim una agonia constant. Però existim, i done constància ací mateix del nostre sentiment d'estima per la llengua catalana i pels Països Catalans o Territoris Catalanoparlants. Per favor, tingueu-nos en compte i no actueu com si no existíssem, perquè llavors estareu contribuint a invisibilitzar-nos i a exterminar-nos culturalment, com venen fent els castellans des de 1707. Sueca, País Valencià, Marènia. Dissabte 27 de juny del 2026. Joanjo Aguar Matoses.     COMENTARI DE JOANJO AGUAR MATOSES. (06.07.2026.  05:27 hores).  Jo sóc un valencià de Sueca, però no m'agrada gens la 'consciència fosca' valenciana. I vull que conste en acta. . A mi m'agrada la gent que parla amb sinceritat i que actua amb coherència. No m'agrada la gent que amaga els sentiments i que mareja al personal, només per guanyar votants. Votants que després defraudarà, val a dir. Igual igual que ha passat a Catalunya amb Esquerra Republicana, xe! . Els independentistes valencians no podem parlar obertament, ni expressar-nos sense por al País Valencià, perquè no vivim en democràcia ni en llibertat. . Però això no ho hem d'amagar, xe! Això cal denunciar-ho als quatre vents. El "ME TOO!" valencià. . Patim una situació pareguda a les dones a l'Afganistan, o als homes gais a la lliga castellana de futbol. Una presó en vida, xè. . Tots els que contribueixen a fer-nos creure que som lliures i que podem viure i expressar-nos com vulguem, ens estan enganyant i manipulant. Tots ells són còmplices dels amos esclavistes que ens tenen encadenats. Còmplices dels supremacistes castellans, disfressats de 'demòcrates castellans'. . Si voleu una demostració palpable de la nostra manca de llibertat, feu aquesta prova: . Que, durant una setmana, un castellà diga a tots els llocs on vaja "Buenos días, yo soy un español de Sevilla y vivo en España", vestint una samarreta que és una bandera castellana. . I que, durant la mateixa setmana, un valencià diga als mateixos llocs: "Bon dia, jo sóc un independentista de València i visc als Països Catalans", vestint una samarreta que és una estelada. . A veure quantes dificultats, conflictes, discussions i males cares o actituds s'hi troben cadascun d'ells al llarg d'eixa setmana. . . COMPROMÍS, PSOE i el PP valencià podran tindre una 'consciència fosca' valenciana que els delata de tant en tant a ulls dels amos castellans. Però en la pràctica són sempre esclaus de Madrid i dels castellanistes, i ajuden a perpetuar el seu esclavatge -i, en conseqüència, el nostre esclavatge- a tot arreu. . Jo no vull votar a esclaus ni esclavistes. Jo vull votar a persones lliures. I vull votar en llibertat. . No hi ha llibertat al PSOE, COMPROMÍS, PP, VOX, ESQUERRA, SUMAR, PODEM, COMUNS, etc.... . Jo no puc votar a Diana Morant, Pilar Bernabé, mÓnica oltra, Joan Baldoví, Àgueda Micó, Enric Morera, Junqueras, Rufián, Tardà...... perquè tots ells són esclaus, ara mateix, de Pedro Sánchez, el president socialista del govern castellà. . Per tant, ara hi torne a fer la pregunta de sempre: ¿A qui podem votar els independentistes valencians? . Si el PSOE i COMPROMÍS no ens solucionen res, i el PP i VOX ens volen exterminar, ¿què hem de fer, pegar-nos un tret al cap? . Jo ja estic fart de votar sempre al 'menys roí', perquè això vol dir que tots són molt roïns. . ¿No hi haurà mai un líder bo d'un partit bo? . Si tots són mals, per deducció, ¿sempre ens governaran psicòpates criminals? . Si no, com s'explica que arribés al poder Carlos Mazón, el president valencià que es passà tres hores dinant i fotent un clau a un pàrquing de la capital del Túria, mentre s'ofegaven centenars de persones a pocs quilòmetres d'ell, per la DANA del 29 d'octubre del 2024. Que es burlés en acabat de les víctimes a la seua cara, que el mantinguessen durant un any més a la presidència de la Generalitat i que, quan per fi va dimitir, el recol.locassen a un altre càrrec i li pagassen encara més diners. . I, tot açò, molts valencians encara ho veuen com a 'normal' i tornaran a votar PP i VOX a les properes eleccions. I el pitjor és que, per a ells, els catalanistes valencians som 'els traïdors'. Mai no ho seran els castellanistes que bevien i reien sense complexos, mentre el fang i la torrentada s'enduia per davant els cotxes, les cases i les vides dels nostres companys. . El nostre país està fatal, i no l'arreglaran PSOE i COMPROMÍS, assegurat, perquè no ens feren avançar gaire al conjunt del País Valencià, durant els huit anys que ja ens van governar. . La situació dels independentistes valencians és desesperant, perquè no ens sentim reflectits per cap partit valencià. ¿Què podem fer, xè? . Jo vull votar, però vull votar algun partit que no em faça vomitar........ . Sueca, País Valencià, Marènia. Dilluns 6 de juliol del 2026. Joanjo Aguar Matoses. ____ L'ESCRIT ANTERIOR VA SER PUBLICAT COM A COMENTARI AL SEGÜENT EDITORIAL DE VILAWEB:  La prioritat nacional del PSOE i la nostra, poderosa, consciència fosca. (Vicent Partal. Editorial. VILAWEB. 05.07.2026).  El lapsus de Morant no és un error de comunicació, sinó un moment de sinceritat estructural. I l'inconvenient de fons és que un estat [castellà] que es proclama nació -i que fa dos segles que vol ser nació- no ha aconseguit encara que una frase com la seua siga banal i no moga cap polèmica.  https://www.vilaweb.cat/noticies/la-prioritat-nacional-del-psoe-i-la-nostra-poderosa-consciencia-fosca/ Diana Morant, ministra socialista a Madrid, ha dit -en la que se suposa que és la primera entrevista com a candidata a la presidència de la Generalitat- que ja decidirà ella quan el País Valencià serà la seua "prioritat exclusiva".  [...]  ____ RESPOSTA DE JOANJO AGUAR MATOSES AL DIRECTOR DEL DIARI "VILAWEB", VICENT PARTAL MONTESINOS (7-7-2026): Sobre la teoria de Josep Vicent Marqués i el blaverisme valencià anticatalà. . Açò és digne d'un guió de "MARVEL contra DC": "ValÈnciaman contra ValÉnciaman". La È oberta contra la É tancada. ¡mÒnica oltra contra mÓnica ultrón! Proper llançament...... 23 de maig del 2027. "ELECTION DAY". . Fent un paral·lelisme, el blaverisme anticatalanista que exterioritzen alguns valencians seria com l'homofòbia antinatural que manifesten alguns homosexuals. Autoodi, automenyspreu i autonegació. Tot per integrar-se en el col·lectiu imperant, com la Castella Castellanista o el Masclisme Heterosexual. . En principi, el col·lectiu supremacista els resulta hostil i vomitiu de manera visceral, però ha assolit tant de poder i influència en la societat que els envolta, que prefereixen viure a l'ombra d'aquest poder, negar-se a ells mateixos, amagar la seua condició i perseguir a tots aquells que són iguals com ells. Estaríem parlant, ni més ni menys, que d'esclaus esclavistes. Esclaus traïdors i esclavitzadors. Els pitjors esclaus que hi ha. . Per altra banda, l'anticatalanisme ancestral que demostren la majoria de castellans a la Meseta Central, sí que seria anticatalanisme pur i dur. Dominació supremacista de l'amo castellà (amb substrat o cultura celta, romana i visigoda) sobre nosaltres, els vassalls catalanoparlants (amb substrat o cultura ibera, romana, visigoda i musulmana). . Si de cas, si també fos autoodi el que senten els castellans, seria autoodi pel mateix substrat romà i visigot. I odi contra el nostre substrat iber i musulmà, que no tenen ells en gran quantitat. També cap aquesta possibilitat. Recordeu que els castellans sempre es vantaven de la seua "limpieza de sangre". "¡Ni una gota de sangre mora!", hi proclamaven. I encara hi ha molts castellans, del segle XXI, que pensen així, ¡compte! . A l'Anglaterra medieval no paraven de preguntar: "¿Normand o saxó?" Els celtes havien sigut ja arraconats cap a Escòcia, Gal·les, Irlanda i Cornualla. De fet, la llengua anglesa no prové de les tribus autòctones de les illes britàniques. Prové de les tribus germàniques invasores, provinents del continent, que també eren parents dels nostres invasors visigots. . Per tant, a la Península Ibèrica, en aquelles èpoques també hi podrien preguntar: "¿Celta o iber? ¿Romà o visigot?" Supose que "cristià o musulmà" saltaria a la vista. No caldria preguntar. ¿O sí.........? . Sueca, País Valencià, Marènia. Dimarts 7 de juliol del 2026. Joanjo Aguar Matoses. ____ ____ LA RESPOSTA ANTERIOR DE JOANJO AGUAR MATOSES TAMBÉ HI VA SER PUBLICADA COM A COMENTARI AL SEGÜENT EDITORIAL DE VILAWEB:  El foc comença a cremar molt abans de veure'n el fum. (Vicent Partal. Editorial. VILAWEB. 06.07.2026).  El foc no comença quan en veiem les flames, quan algú albira una columna de fum alarmant. Perquè el foc, en realitat, comença molt abans, comença quan deixem d'escoltar la gent que viu a les terres que un dia es cremaran, quan ens oblidem, literalment, de la terra.  https://www.vilaweb.cat/noticies/el-foc-comenca-a-cremar-molt-abans-de-veure-el-fum/    ____ COMENTARI DE JOANJO AGUAR MATOSES. (07.07.2026.  06:25 hores).  M'encanten els comentaris de: Ramon Perera (06.07.2026. 23:49 hores), Joan Font (06.07.2026. 23:32 hores), Xavier Grifell (06.07.2026. 22:54 hores), Maria Rosa Camps (06.07.2026. 22:32 hores), Josep Usó (06.07.2026. 22:09 hores) i Fermi Garriga (06.07.2026. 22:04 hores). . Sobre el comentari de Joan Benet (06.07.2026. 23:12 hores), trobe que en ell hi sobra la paraula despectiva "subnormal". Podria haver posat, tranquil·lament: "crearan uns quants Powerpoints per marejar al personal". . I ARA EL MEU COMENTARI. . La falta de previsió amb el foc a tot arreu dels Territoris Catalanoparlants és igual, igual, que la falta de previsió amb la DANA i la riuada a l'Horta de València, la del 29 d'octubre del 2024. Vivim d'esquena a la natura i, quan aquesta es farta, ens colpeja en la cara. . Massa llenya seca al bosc i massa calor pel canvi climàtic humà origina incendis apocalíptics, monumentals. . Massa ciment, massa asfalt i massa polígons industrials o centres comercials impedeixen que la terra absorbisca l'aigua de pluja, la llança riera avall i la converteix en torrentades que s'enduen per davant tot el que troben al seu pas: arbres cremats, matolls socarrats, pedres calcinades, cotxes, cases, naus, comerços, ferrocarrils, carreteres, vegetació, vides humanes i vides animals. . Ara que hi pense, tot allò del foc i de la nostra terra també podríem enllaçar-ho amb l'article Editorial d'ahir de VILAWEB, del director Vicent Partal, sobre Diana Morant i la seua prioritat: ¿ministra socialista o candidata a presidir la Generalitat valenciana? . Diana, ¿quina és la teua diana? . ¿La terra o la cartera? ¿La Generalitat o el Ministeri? ¿València o Madrid? ¿País Valencià o Comunidad Valenciana? ¿Països Catalans o Països Castellans? ¿Marènia o Castella? ¿Dignitat o submissió? ¿Llibertat o esclavitud? . També, sobre l'article Editorial d'ahir, voldria afegir un apunt més a Vicent Partal, que podria ser interessant. Se m'ha acudit aquesta nit, així que no m'és possible incloure'l al meu comentari de l'Editorial d'ahir, perquè no el puc editar. . Cite l'article de Vicent Partal. Sobre Josep Vicent Marqués i la seua atrevida, i potser encertada, teoria respecte el blaverisme valencià anticatalà. . EDITORIAL: "La conseqüència més provocadora del concepte és la lectura tan sorprenent com suggeridora que aquesta visió permet fer del blaverisme [valencià]: si la catalanitat dels valencians existeix, però en forma fosca, aleshores fins i tot l'anticatalanisme [present en el blaverisme valencià] es pot llegir com una expressió invertida, negativa, d'aquesta mateixa consciència [nacional valenciana]. No odies allò que t'és indiferent, odies allò que et concerneix. De fet, [Josep Vicent] Marqués va explicar que el blaverisme [valencià], al capdavall, era una manera "fosca" de demostrar la catalanitat dels valencians -una idea que, tot siga dit, ha fet una certa fortuna i que encara circula en alguns dels debats sobre identitat valenciana." . . RESPOSTA DE JOANJO AGUAR MATOSES AL DIRECTOR DEL DIARI "VILAWEB", VICENT PARTAL MONTESINOS (7-7-2026): Sobre la teoria de Josep Vicent Marqués i el blaverisme valencià anticatalà. . Açò és digne d'un guió de "MARVEL contra DC": "ValÈnciaman contra ValÉnciaman". La È oberta contra la É tancada. ¡mÒnica oltra contra mÓnica ultrón! Proper llançament...... 23 de maig del 2027. "ELECTION DAY". . [...] . Sueca, País Valencià, Marènia. Dimarts 7 de juliol del 2026. Joanjo Aguar Matoses. ____ ____ Crítiques contra Diana Morant per haver dit que el País Valencià no és la seua "prioritat exclusiva". (Redacció. VILAWEB. 05.07.2026).  El president [valencià] Juanfran Pérez Llorca [del Partit Popular] i dirigents [valencianistes] de Compromís qüestionen les declaracions de Morant.  https://www.vilaweb.cat/noticies/critiques-contra-diana-morant-pais-valencia-no-es-prioritat-exclusiva/ Diana Morant, candidata del PSPV [-PSOE] a la presidència de la Generalitat [valenciana], ha aixecat polseguera en la primera entrevista concedida a un diari valencià, a Levante.  Hi ha malestar a les xarxes per la declaració del titular, que diu: "Jo decidiré quan la meva prioritat exclusiva és la Comunitat Valenciana". Dirigents polítics i usuaris han interpretat com una admissió que el País Valencià encara no és la seua dedicació principal.  [...]      Família. Política. Extrema Dreta. Sueca. València. Joanjo Aguar.     Comentari de Joanjo Aguar Matoses (26.08.2026.  04:12 hores).  "Civilització política", Vicent, gairebé sembla un arcaisme. El que està de moda ara és el "salvatgisme polític" i el "canibalisme antropòfag" entre iguals. Entre iguals, això és, de corruptes, de sectaris, de mafiosos i de criminals. A veure qui la fa més grossa, i a veure qui rep les ovacions més grans de les hordes fanàtiques que hi comanda. Abans el lema era: "De derrota en derrota, fins la victòria final". Ara és: "De salvatjada en salvatjada, fins l'apocalipsi final". . Respecte a la visió global del problema, que no ens implica només a nosaltres, catalanoparlants, sinó també a la immensa majoria de països i d'habitants del globus terraqüi, trobe cada vegada més certa una cosa, que posa els pèls de punta: si no acabem nosaltres abans amb el planeta, el planeta acabarà abans amb nosaltres. . Des d'una perspectiva planetària, podríem dir que la Humanitat, totalment desbocada, s'ha convertit en una plaga per a la Biosfera i per a la Humanitat mateixa. Som com un càncer que es devora a ell mateix, a ell mateix.... Un càncer dins d'un càncer, dins d'un càncer, dins d'un càncer......... recurrent. . Si en algun moment les Intel·ligències Artificials (IA) apliquen de veritat la lògica objectiva, pura i dura, i se'ls presenta la dicotomia entre salvar la Humanitat o salvar la Biosfera terrestre, triaran salvar la Biosfera del nostre planeta. A fer la mà, la Humanitat. . Per a la IA serà com escollir entre perdre un pit cancerós o perdre el cos sencer. Perdre un pit és fotut, però és més fotut morir sense remei. La IA preferirà sacrificar al seu creador, abans que sacrificar tot el món, on habita la IA, el seu creador i la resta d'espècies vives, animades o inanimades. . . Cite l'Editorial de Vicent Partal: "És això, aquest silenci de tanta i tanta gent que hauria de parlar i manifestar-se i que no ho fa, allò que m'ha preocupat més aquest mes d'agost [del 2026]." . Us adjunte l'enllaç a un poema curt, relacionat amb aquest tema, que vaig escriure fa vint i quatre anys a Sueca, el 19 d'abril del 2002. Malauradament, continua plenament vigent i de rabiosa actualitat. Es titula: "SILENCI. NAZIS". . https://www.polseguera.com/writers/writing-358_silenci-nazis.html . . En resposta a eixa cita de Vicent Partal, voldria reflexionar-hi una mica en profunditat. . Potser molta gent s'ha adonat que les coses, al món sencer, estan prenent una deriva exacerbada i totalitària, i que ens conduirà a un cataclisme social i humà comparable a una Tercera Guerra Mundial. Potser, per això, cada vegada hi ha més gent que té por de significar-se davant la resta i exposar-se públicament. . Supose que pensen, molt comprensiblement, que la gent més activa i visible a les xarxes socials, contra el feixisme i el totalitarisme actual, seran "els primers de la llista a depurar" i, per tant, els primers que els neototalitaris s'enduran per davant. Com sabem que ja va passar al Segle XX, a la Castella franquista, a la Itàlia feixista, a l'Alemanya nazi i a la Unió Soviètica comunista, també sabem que pot tornar a passar al Segle XXI. . Supose que, per tant, en compte de protestar i d'aixecar-se contra l'opressió d'aquest nou feixisme i totalitarisme galopant, que dia a dia ens tenalla més o més, opten per guardar silenci i quedar-se a l'ombra, amb discreció, en un segon pla, esperant que ningú no els assenyale amb el dit i els embarque en un vagó de ramat, en direcció a un camp de un concentració indeterminat. . No hi tenen en compte que a les xarxes socials conserven la memòria del que vam publicar fa temps, i que existeix programari espia, com PEGASUS, que pot infectar el nostre mòbil i esbrinar de quin color tenim els calçotets, o les bragues. . Per tant, encara que no et signifiques, encara que no t'expresses públicament, si volen anar a per tu, aniran a per tu. Tingueu-ho clar. . En conclusió, val la pena expressar-se lliurement i morir amb la consciència tranquil·la, que acabar asfixiat doblement, primer pel gas de la cambra d'extermini on ens hi clavaran i, després, pels remordiments de no haver lluitat prou, quan tocava haver lluitat. . Ja sé que tot açò, ara mateix, sona exagerat, però també hi sonaria exagerat l'any 1930, i ja veieu en què es convertí el món deu anys més tard, en 1940, durant la Segona Guerra Mundial i amb milions de persones sent exterminades als camps alemanys i soviètics. . . Per la meua banda, voldria contar el meu testimoni personal, sobre com és viure amb gent propera a l'extrema dreta anticatalana. I la influència que aquesta exerceix, dins mateix de la família, propera o llunyana. . Jo vaig nàixer l'any 1975 a Sueca, al País Valencià, igual que mon pare i ma mare, també suecans. Però els pares de mon pare nasqueren a Godos, província de Teruel, a l'Aragó castellanoparlant. Tots dos, mon iaio i ma iaia de Godos, van vindre al "Reino de Valencia", com s'anomena allà la nostra terra, i més concretament a Sueca, en finalitzar la Guerra Civil castellana, en 1939, cercant una feina i una vida millor. . En canvi, els pares de ma mare, sí que eren de Sueca, amb ascendència de l'Horta Sud de València (d'Albal i del Mas del Jutge, a Torrent). . Jo vaig aprendre el valencià, el català, dels meus pares, perquè ambdós el parlaven quotidianament, a casa, al carrer, i amb els amics i veïns. Per a ma mare, el valencià era la seua llengua materna. Per a mon pare, la llengua materna era el castellà d'Aragó. . Però la llengua del carrer, en aquells temps, era el valencià, el català de Sueca, i de seguida mon pare, de ben menut, l'aprengué i el parlà fluidament. Volia integrar-se amb els altres xiquets de Sueca, perquè la immensa majoria li parlaven en valencià, i mon pare volia ser com ells. . Tant s'integrà mon pare a Sueca, que també li parlava als seus pares en valencià, malgrat que ells dos eren castellanoparlants. Però els meus iaios no ho veieren com una tragèdia, ni molt menys. Ells no hi parlaren mai en valencià, però sí que l'entenien perfectament. De fet, jo als meus iaios els parlava sempre en valencià, com feia mon pare, i mai no m'exigiren que els parlara en castellà. Ni a mon pare tampoc. Ni a mon tio, el germà de mon pare. . Els meus iaios paterns veien que, a Sueca, quasi tots parlaven valencià al carrer, i era normal que el seu xiquet també el parlara, com els altres xiquets del carrer. . Ara bé, a nivell escolar i institucional, sobretot a nivell escrit, sí que era obligatori usar únicament el castellà, perquè era la llengua imposada per la dictadura franquista a tot arreu de l'Estat castellà. En eixos àmbits, Sueca no se'n lliurava. El castellà era una llengua imposada, i no hi havia més remei que fer cas a les autoritats franquistes, si no volies ser castigat o empresonat per rebel·lió. . Respecte a la branca familiar de ma mare, resulta més fàcil d'explicar. Tots ells eren valencians, amb avantpassats remots valencians, i per a tots ells era normal parlar sempre valencià al carrer, i dins de casa també. Fins ací, cap problema. . A nivell ideològic, era diferent. Els pares de mon pare, malgrat ser dos aragonesos castellanoparlants i no atrevir-se a parlar valencià, tampoc no els vaig sentir queixar-se mai del valencià, del poble de Sueca o de la ciutat de València. Al contrari, es mostraven sempre molt agraïts amb la seua terra d'acollida, i l'estimaven profundament, malgrat no parlar mai la nostra llengua, el català de València. . El més curiós és que, als pares de mon pare, tampoc no els vaig sentir mai cap retret o crítica negativa envers el català, els catalans o Catalunya. No recorde haver respirat cap ambient anticatalanista a casa dels meus dos iaios aragonesos, a Sueca. . Cal matissar algunes coses. Una vegada, en maig de 1998, quan jo tenia 23 anys, vaig visitar amb mon tio, ma iaia Cati i la meua germana, el poble natal dels meus iaios, Godos, passant Teruel, a uns vint quilòmetres a l'est de Calamocha, i allà -sí que haig de reconèixer-ho- alguns dels meus tios i familiars llunyans, que hi vivien sempre a l'Aragó, estaven carregats d'un odi furibund i una rancúnia profunda envers el català i els catalans. Aquests familiars llunyans, de vegades, em miraven malament quan jo hi parlava en valencià a mon tio o ma iaia, davant d'ells. . Però els meus iaios d'Aragó, Juan i Catalina, mai no es comportaren així amb mi, perquè coneixien de primera mà la realitat de València, i sabien que, per a nosaltres, el més natural del món era parlar en valencià. I ho acceptaven sense fer mala cara. . Per la branca familiar de ma mare, ara ve l'abisme...., era tot al contrari. Malgrat que ells eren valencians i valencianoparlants de soca-rel, la majoria d'ells eren anticatalans declarats i no paraven de renegar del català i dels catalans, a tot hora, dia a dia, setmana rere setmana, any rere any. Totalment esgotador i insuportable. . Molts dels meus familiars materns, propers o llunyans, molt 'valencianots' ells, eren gairebé una secta anticatalana enquistada a Sueca, massa actius i proactius a nivell polític i social. Però no a nivell cultural, ep! De cap manera. Allò que hi traspuaven per tots els porus era un fanatisme irracional i visceral, sense argumentació ni fonament real, que no aguantava el mínim debat científic. . Allò que exhibien impúdicament, estava impregnat i injectat en sang, contra catalans i contra catalanistes valencians, però no era una cultura valenciana real, que hi defensava les seues pròpies senyes d'identitat. . Era una tempesta mental d'absurditats, exabruptes i despropòsits. Tot embolcallat en la bandera blavera, la senyera de la ciutat de València, això és, la quatribarrada amb la franja blava. Aquesta bandera és la que ens imposaven els feixistes blavers a tots els valencians, per allunyar-nos dels catalans, els quals només tenien els quatre pals rojos sobre el fons groc de la bandera quatribarrada, sense la franja blava valenciana. . Ho sé molt bé perquè, davant meu, aquests familiars materns, sempre em deien que hi defensaven València i el valencià en contra dels catalans expansionistes, que ens volien envair i furtar la llengua, la bandera, la paella i l'aigua.... ¡del riu Ebre! ¡Si no passa per València, xè! . Però se'ls queia d'immediat la màscara barroera d'aquella farsa, perquè jo veia que, a l'hora de la veritat, quasi sempre usaven el castellà per escriure, quasi mai el valencià, i mai no mostraven gaire interés real per estudiar i fomentar l'ús de la seua pròpia llengua, més enllà de les quatre parets de casa. . Simplement, es dedicaven a repetir com uns lloros totes les consignes que els diluviaven des del diari valencià d'ultradreta "LAS PROVINCIAS", dirigit aleshores per María Consuelo Reyna; també des de la "Cadena COPE" ("Cadena de Ondas Populares Españolas"), això és, la ràdio dels bisbes i de l'Església castellana, la més nacionalcatolista, ultracastellana i anticatalana que hem vist mai; i finalment també des d'alguns partits d'extrema dreta, com "UNIÓ VALENCIANA", que seria engolida en acabat pel "PARTIT POPULAR" valencià. . Tots aquests fanàtics repetien sempre que defensaven els interessos valencians davant la "invasió catalana". Però, veges tu, mai ni una vegada defensaren als valencians contra la brutal "dominació castellana". De fet, tots aquests valencians, blavers i anticatalans, a la mínima s'hi agenollaven i rendien pleitesia a l'amo castellà, "por justo derecho de conquista". . Tots ells, encarnaven a la perfecció l'himne regional de València, amb música del Mestre Serrano, famós compositor clàssic de Sueca, i amb lletra de Maximilià Thous: "Per ofrenar noves glòries a Espanya......" . Mentre que, en broma, hi cantàvem, aquells que no combregàvem amb la lletra oficial: "Per no frenar quan venia una corba, me'n vaig anar.... dins del Sequial......" . Tot això ho vaig viure jo de xicotet. Era l'època 'daurada' i 'ardent' de la Batalla de València, els anys 1970 i 1980, en què l'extrema dreta castellanista i supremacista castellana intentà dividir la nostra llengua, segregant el valencià del català, com si fossen dos idiomes diferents. . I encara hi continuen entestats en aquesta esborrajada "persecució inquisitiorial" blavera (pel blau de la senyera) i castellanera (pel castellà que imposa a tot arreu). Podem comprovar-ho amb el govern actual del PP, amb el suport de VOX, a la Generalitat Valenciana. Tots dos partits, d'extrema dreta. Cap de dreta moderada. . En perspectiva, al País Valencià no hem avançat gaire en la nostra lluita nacional. La dreta i extrema dreta valenciana, ultracastellanista i megacastellanista, és tan brutal, criminal, avassalladora i aniquiladora que molts catalanistes valencians, ara mateix, estan més acoquinats o acovardits que mai. . De fet, estan més disposats a disfressar-se de valencians blavers, per traure un grapat de vots a la Coalició COMPROMÍS, que a admetre públicament el seu catalanisme personal i compromés, per unir-se a la resta de catalanoparlants en la nostra lluita per la Independència, idiomàtica, cultural i territorial, la dels Territoris Catalanoparlants, o Països Catalans. . Per a molts dels meus familiars materns, valencians blavers, anticatalanistes, ultracastellanistes i supremacistes castellans -¡malgrat parlar valencià!- jo els he eixit com un tret per la culata. . Sóc l'ovella negra de "la mia famiglia valenciana", tot just perquè he dut a la pràctica real gran part de les seues antigues soflames patrioteres valencianes. . Com que hi vaig mamar de menut tanta i mala llet, en defensa del valencià contra l'invasor català, i com que hi vaig comprovar, ja de major, que l'invasor no era català, sinó castellà, li vaig pegar la volta a la truita mig rebolicada de la meua família, i em posí a defensar abraonadament el valencià contra l'invasor castellà. . Això és, em posí a defensar el català contra la dominació castellana. Perquè al llarg dels anys vaig comprovar que defensar el català és defensar el valencià, i que lluitar contra l'opressió castellana és lluitar contra el supremacisme castellà. Perquè a la llarga, i amb perspectiva, tot flueix i conflueix de manera natural. . Supra-nazisme castellà, realment, és el que ens esclafa als catalanoparlants que volem viure en llibertat. Ja em direu què són, si no, totes aquestes agressions que hi perpetra sistemàticament la policia castellana contra els independentistes catalans, i totes les discriminacions lingüístiques que hi vivim dia a dia, setmana a setmana, any rere any, a tot arreu dels Territoris Catalanoparlants. I no només a Barcelona o al Principat. També a València, a Palma, a Elx..... . Això és només el que s'ha documentat, amb fotos i vídeos casolans. ¿Quant de gel hi haurà sota l'iceberg? . Sueca, País Valencià, Marènia. Dimecres 26 d'agost del 2026. Joanjo Aguar Matoses.  (Últims retocs:  2026-08-29)       SILENCI. NAZIS. (Poema).     ( Sueca, divendres 19 d'abril del 2002. Joanjo Aguar Matoses. )     https://www.polseguera.com/writers/writing-358_silenci-nazis.html    ____________________    ____________________    POLSEGUERA.COM      SILENCI. NAZIS.    Autor: Joanjo de Marènia  //  Publicat:  07-10-2015  //  Comentaris: 0  //  Vegades vist: 3896      ____________________    SILENCI. NAZIS.   Els camps de la mort, els camps d'extermini, i els crims nazis van arribar a ser una realitat per molts motius, al mateix temps. Hi havia gent que els impulsava. Hi havia gent que els recolzava. I hi havia gent, una barbaritat de gent, que callava. A esta, a la gent que callava, no li agradava gens el que estava passant. No estava gens conforme amb el que estaven fent els altres.   Però els deixaven fer.   Esta gent callava. Tota esta immensitat de gent callava. I no feia res. I no deia res. (Per por) (Por a les represàlies)   Però, estes, les persones que callaven, també van ser còmplices dels crims dels altres. En part, gràcies a elles, per culpa (en part) d'elles, van morir milions i milions de persones. De persones.   Ells, els que callaven, també les van matar. Amb el seu silenci.   Sueca, 19 d'abril del 2002. Joanjo Aguar Matoses. A totes les víctimes dels genocidis que hi ha hagut al llarg de la Història. (Escrit durant la matança, la massacre, que està tenint lloc hui en dia entre israelians i palestins). Últims retocs: Sueca, 17-10-2008.        Comentari de Joanjo Aguar Matoses (29.08.2026.  00:21 hores).  L'Eclipsi Total de Sol va ser espectacular. A continuació, expose la meua vivència al respecte. Jo estava als afores de Torrent, al Camí del Safranar, o Camí de la Nòria. Ho vaig descriure a una carta adreçada a una amiga meua, de Torrent mateix, que li envií l'endemà de l'eclipsi, el dijous 13 d'agost del 2026, a les 21:37 hores. Ella ja havia viscut un eclipsi total de sol quan treballava a França, feia anys, i jo volia compartir amb aquesta xica les emocions que sentia arran l'eclipsi d'enguany, a veure si coincidien amb el que ella havia experimentat feia anys, i també fa dues setmanes. . ____ . Moltes gràcies per avisar, Am****. Ens veiem el proper dimarts. . Ja em contaràs com visqueres l'Eclipsi Total de Sol, ahir de vesprada, dimecres 12-8-2026, a les 20:33 hores.  . A mi em va impressionar. Tanta foscor.... i tan abrupta....... Era com topar-se amb una nit sobtada. Però.... una nit molt estranya. Sobrenatural i corprenedora. Trobar-se enmig del camp, molt fosc, i veure a l'horitzó, sobre les finques de Torrent, un sol negre i refulgent, amb llampecs blavencs a la corona..... Espectacular. Personalment, em va encantar. . ____ . ¡Ah! ¡Quina casualitat! Tot just hui mateix, divendres 28-8-2026, a les 5:15 hores de la matinada, també he contemplat un eclipsi de lluna, molt bonic i emocionant, des de la passarel·la elevada del parc de l'Estació de Sueca. ¡Sí que és coincidència! Ni tan sols ho havia planificat. Ho vaig escoltar anit a la ràdio del cotxe, tornant a casa, i després d'aparcar prop de l'Estació de tren, m'adoní que, efectivament, hi havia un eclipsi de lluna allà dalt, a sobre meu, en el cel, i jo l'estava veient en directe, amb les vies de ferrocarril sota la passarel·la i la frescor de la nit acaronant-me la pell. Per fi ens arribava la fresqueta, rere el llarg i calorós estiu......... . En eixos moments, vaig comprovar que la lluna anava cobrint-se gradualment, d'esquerra a dreta, amb una ombra molt fosca, molt fosca, que era l'ombra de la Terra. Fins arribar a tapar la meitat del nostre satèl·lit natural, poc dalt o baix.  . No he vist més temps l'eclipsi de hui, perquè ja era tard i allò anava molt lent............ Em sembla que al final direm: "Bah! Un eclipsi més........" . . ¡Ah! Fora de la carta a la meua amiga i lluny de l'eclipsi lunar, ja baixant del firmament diví al terreny més 'humà' -per dir alguna cosa-, trobe que també hi ha un eclipsi informatiu entre els partits polítics a l'esquerra del PSOE. Silenci absolut. Negror total. Una cosa és estar de vacances, i una altra cosa és "ESTAR TOTS DE VACANCES, A TOTA HORA I DURANT TOT L'ESTIU". . Supose que, en realitat, la nefasta actualitat de Ceuta els supera de mala manera i no poden assumir un fet tan vergonyant: que el seu gran amic, l'ufanós Pedro Sánchez, president castellà i abanderat del socialisme internacional, malgrat tornar per fi de les llarguíssimes vacances, encara hi continua "desaparegut en combat". "Missing in Fashion". "Phising in Fascion". "Pissing in Falcon". . ¿Quines són les declaracions públiques de mÓnica oltra i Joan Baldoví, de la coalició valenciana COMPROMÍS, sobre l'actual crisi humanitària i migratòria a Ceuta? ¿Com valoren l'actuació al respecte, del govern castellà d'esquerres, dirigit pel PSOE i acompanyat per SUMAR? ¿Quines queixes manifesten sobre la situació i l'actitud dels migrants? ¿I la dels ceutins? ¿Quina és la seua postura sobre la defensa castellana de Ceuta, com a "territori castellà al nord d'Àfrica"? ¿Què opinen sobre els "territoris castellans a la costa nord d'Àfrica"? ¿I a "la costa est de la Península Ibèrica"? ¿I a "Marènia"? . No he trobat cap notícia rellevant de COMPROMÍS, ni dels seus dirigents, sobre la crisi migratòria de Ceuta, que està en boca de tots. Quan els interessa, s'alineen amb Rufián, ESQUERRA i els castellanistes, i volen "salvar a Castilla de la ultraderecha". Quan els interessa, no diuen ni muu sobre els milers d'immigrants que viuen i malviuen a Ceuta des de fa quatre setmanes. . COMPROMÍS és soci del PSOE i de SUMAR, i ambdós partits són al govern Castella. ¿Podria pronunciar-se COMPROMÍS sobre els fets que hi vivim, ara mateix? ¿O encara està eclipsat per l'eclipsi de sol, o el de lluna, o pel triomf de Castella al Mundial de Futbol.....? . Voldria saber què opina i com actuarà en el futur, la cúpula de COMPROMÍS, davant d'una altra crisi humanitària, a Ceuta o a Melilla, si al rei del Marroc li pega per repetir la juganesca (la jugada i tota la gresca (neol-o-gism)). Sembla que la rifa s'ha iniciat, i tenim moltes butlletes a la mà........... . Baldo, Oltra, Micó i Morera, ¿seguiu donant suport a Pedro Sánchez? ¿O la cosa ja comença a trontollar, ara que s'acosten eleccions? Teniu l'excusa perfecta, ¿no? Tic, toc, tic, toc, tic, toc....... Ja queda poc. . Jei Sveken. Des del País Valencià, a Marènia. Divendres 28 d'agost del 2026. Joanjo Aguar Matoses. (Últims retocs:  2026-09-01)      Ceuta i Castella. Perpinyà i Catalunya. (2026-09-04) Molts castellans mai no han visitat Ceuta, ni la visitaran mai, però ells la senten com a pròpia, com una ciutat castellana, i diuen que la defensaran coste el que coste. (Ja veurem si és veritat........) . Molts catalanoparlants sí que han visitat València, Mallorca, Barcelona, Andorra i Perpinyà, però no tots les senten com a pròpies, com a ciutats de Territoris Catalanoparlants, i tampoc no les defensaran gaire, si han d'aixecar-se del sofà i suar una mica la cansalada. (Ja veurem si és veritat........ itat?) . Aquesta és la diferència entre Castella i Marènia. . A Castella, els Països Castellans, sempre ho volen tot i es creuen amb poder absolut sobre tothom. Ja es nota en la forma de parlar, quan venen de Madrid als Països Catalans, ja.... Ens tracten com a esclaus, com a vassalls. . A Marènia, això és, als Països Catalans, en canvi, tenim una llengua i una cultura extraordinàries, que ens uneixen i ens vinculen a tots nosaltres, catalanoparlants, però no parem de renegar de la llengua que parlem i de la cultura que mamem, i ho enviem tot a fer la mà. . Xe! Valorem més el que tenim, xè! Si al final ens quedarem sense res, xeèèee!! . Sueca, País Valencià, Marènia. Divendres 4 de setembre del 2026. Joanjo Aguar Matoses. . . ARTICLE D'OPINIÓ PUBLICAT A LA WEB:  CARTES DE MARÈNIA/IBÈRIA.  . https://blocs.mesvilaweb.cat/joanjomarenia/ceuta-espanya-perpinya-catalunya-2026-09-04/ . . Cite l'article: "Ningú a Ucraïna, avui, no gosaria parlar en veu alta de la necessitat d'un món sense fronteres o d'un horitzó de superació de les nacions. [...] Rússia els ho recorda cada dia i ells no deixen de repetir-ho: no hi ha més remei que construir nació per a resistir contra els qui els la volen destruir." . RESPOSTA DE MARÈNIA: Si això mateix ho diu un català sobre Catalunya, hui en dia li diuen que és d'extrema dreta. . VEGEM-HO: "Ningú a Catalonian Countries, avui, no gosaria parlar en veu alta de la necessitat d'un món sense fronteres o d'un horitzó de superació de les nacions. [...] Kastilian Empire els ho recorda cada dia i ells no deixen de repetir-ho: no hi ha més remei que construir nació per a resistir contra els qui els la volen destruir." CAT POWER!! . . Molt bo, aquest article, Ot Bou. Sí que ha valgut la pena el teu viatge a Ucraïna. Enhorabona per l'esforç humà i vital, i per la teua feina periodística i literària. . Ah! Molt interessant, també, el comentari de Joan Benet (04.09.2026.  23:31 hores).        Esclaus contra esclaus. ¿I l'amo? De la barrera estant. (2026-09-08)  RESUM DE LA SITUACIÓ ACTUAL (UNA MICA DESGAVELLAT, PERÒ ENTENEDOR). . Molts esclaus catalans ara van en contra d'altres esclaus com ells, com els immigrants africans, perquè els catalans han comprovat que és impossible revoltar-se contra l'amo opressor: els supremacistes castellans. L'Estat castellà és massa sanguinari i criminal per enfrontar-se a ell, obertament. Obertament, eh! Així que molts esclaus catalans han optat per la via fàcil, descarregar la seua rancúnia i frustració contra altres esclaus que estan pitjor que ells mateixos, els immigrants magribins i subsaharians. . I al mateix temps, una part d'altres esclaus, també oprimits pels castellans des de fa segles, com són els llatinoamericans, es dediquen de vegades a descarregar el seu odi, rancor i desig de venjança contra els castellans. I ho fan menyspreant i maltractant a altres esclaus de l'imperi castellà, com, per exemple, els catalanoparlants. Ens agrade o no, aquesta és la realitat. De vegades, els catalanoparlants, a casa nostra, som humiliats per la gent nouvinguda que, al seu temps, és humiliada i menyspreada pels propis castellans. . En compte d'unir-nos tots contra la Castella opressora, contra el castellanisme imperial i colonitzador, el que fem és pegar-nos galtades uns esclaus a altres, a veure quin és l'esclau més "MACHO MAN" de la plantació. Açò és un no acabar, xè! . En summa, hi vivim a un fotimer de brou ardent, a punt de bullir i escaldar a tot arreu, esclaus contra esclaus, vassalls contra vassalls, servents contra servents..... I l'amo omnipotent, els cacics i terratinents, fons voltors, magnats i multinacionals, escanyadors de llogaters, màfies i corruptors, xantatgistes i extorsionadors, totpoderosos castellans, prepotents madrilenys, els de la CASTA DE L'IBEX 35, els del "Artículo 155. CE", els de "¡¡A POR ELLOS, OEEE!!!", cavernaris mesetaris, polítics ultracorruptes, empresaris ultracorruptors, ho controlen tot des de la barrera de la seua plaça de braus, com ja fa segles a Castella, Llatinoamèrica i el Nord d'Àfrica. . Aquests paios s'estan fent un fart de riure, veient com estem a punt de matar-nos uns a altres, catalans contra immigrants, autòctons contra nouvinguts, esclaus blancs contra esclaus negres, a mena de batalla campal entre caníbals antropòfags. Els supremacistes castellans, des de la seua plaça de braus, deuen sentir-se pletòrics i victoriosos, com els antics senadors romans veurien als gladiadors trinxar-se i esquarterar-se entre ells, al mig de l'amfiteatre. Una delícia...... psicopatal! . . L'extrema dreta ja hi conviu amb nosaltres des de fa molts anys. De fet, l'extrema dreta mai no s'ha apartat del nostre costat, perquè mai no hi ha hagut cap tall definitiu a les acaballes de la dictadura franquista, ¡QUE JA ERA D'EXTREMA DRETA! Tampoc no es depuraren els crims de guerra, la tortura policial, ni cap altre tipus de responsabilitat criminal dels governants franquistes, ni dels seus sequaços, ni de la gent que ho veia tot i no feia res. . Amb la vinguda de la pseudo-democràcia que patim hui en dia, s'hi perdonaren tots els crims i barrabassades anteriors, es féu "tabula rasa" i es continuà endavant sense tocar els fonaments ni l'estructura interna de l'Estat feixista castellà, que s'havia consolidat durant quaranta anys. I que duia forjant-se, val a dir, des de molts segles abans, si ho veiem en perspectiva com una 'corrent de fons' de llarga durada, com la conquesta, colonització i dominació perpètua del "Supremacisme Castellà" sobre tots els territoris que acapara. Com una paparra assedegada, paràsita, vampírica i vampiritzadora. Xucla i xucla i xucla la sang, i mai no s'atura, reflexiona ni demana perdó. . I aquests fonaments -militars- i aquesta estructura interna -policial i judicial- de l'autèntic Estat feixista en què hi vivim és el que ens està colpejant la cara dia a dia, i cada vegada més fort. Pregunteu-li-ho ara mateix a la cúpula del PSOE i ja em direu si no estan cagats de por, perquè saben que l'Estat feixista castellà ja va a per ells, a mort. . El PSOE de Pedro Sánchez aparenta que governa l'Estat castellà superficial, però l'Estat castellà profund, el caciquil, el feixista, l'ultradretà, el nacionalcatolicista, el supremacista castellà; el més salvatge, cavernícola i anticatalanista, en definitiva; està a punt de cruspir-se amb creïlletes a Pedro Sánchez, a Begoña Gómez, a la plana major del PSOE i, si es calfen encara una mica més els ànims, són capaços d'engolir-se també a Felip VI i als seus descendents, perquè també estan molt cabrejats amb el rei actual i amb la seua falta de fermesa i d'autoritat davant del "traïdor a la patria", segons ells, don Pedro Sánchez Pérez-Castejón, i tal i qual... Supose que el nou "Caudillo" serà Santiago Abascal, de VOX, i la seua "virreina" a Catalunya serà Sílvia Orriols, d'Aliança Catalana. Tots dos d'extrema dreta, obsessionats amb la immigració musulmana, però no amb la llatinoamericana. . En fi, que allò que ens havien venut de la "Transició a la Democràcia", era una porca mentida. Ni era "Transició", ni era "Democràcia". A la mínima que la democràcia, l'autogovern i les aspiracions de Catalunya i dels Països Catalans han agafat una mica de volada, ha vingut la cadena de comandament militar castellanista a restaurar la "Sagrada Dictadura", "para arreglar el desaguisado" (o desgavell) del "independentismo catalán" i "ha puesto a todos firmes y en orden, como Dios manda". AMÉN. . Aquesta fingida "Democràcia", de fet, no era una altra cosa que la continuació 'tova' o 'edulcorada' del franquisme real, del feixisme castellà i del supremacisme castellà. Poc dalt o baix, els tres conceptes venen a ser el mateix. "Dios es Uno y Trino", com deien ells. Dictadura disfressada i maquillada "a la democràcia", "a la democraciée", però dictadura d'extrema dreta al cap i a la fi. . . Els valencians ja hi vam patir l'extrema dreta amb la dictadura de Franco (1939-1975), però també amb la denominada "Batalla de València", durant la denominada "transició democràtica", això és, durant els anys 1970 i 1980. Aquells valencians blavers d'extrema dreta que pul·lulaven pertot arreu estaven "serrils". Ens insultaven, ens humiliaven i ens deien traïdors, només perquè escrivíem en el català correcte i normatiu de Pompeu Fabra. I ara, en 2026, quaranta anys després, aquells blavers "defensors del valencià contra el català" només parlen i escriuen en castellà. Mentre que nosaltres continuem parlant i escrivint en català. En català de València, que és català. Igual que l'anglés de Nova York, de Cape Town o de Sidney és anglés. I ja està. . Els valencians també hem viscut, durant més de vint anys, governs 'democràtics' d'extrema dreta. Primer amb les majories absolutistes del Partit Popular, amb Eduardo Zaplana, Olivas i Camps, que acabaren exterminant gairebé tots els mitjans de comunicació públics en català, com les ràdios i televisions catalanoparlants, que hi sintonitzàvem al País Valencià. TV3, Catalunya Ràdio, Canal 9,. Ràdio 9..... També perseguiren amb multes i judicis a Acció Cultural del País Valencià, per mantindre actius els repetidors de TV3, la Televisió de Catalunya. I també s'acarnissaren administrativament, mitjançant Hisenda, l'Agència Tributària, i intentaren arruïnar econòmicament -i moralment- a Moisès Vizcaino, el director del diari "La Veu del País Valencià", només perquè hi simpatitzava amb l'independentisme català. . Ara mateix, els valencians patim l'extrema dreta del govern del PP amb la crossa de VOX. Pregunteu-li als professors valencians, si no se senten, perseguits, intimidats, vigilats, espiats i enclaustrats gairebé en un ghetto, pel govern actual del Partit Popular valencià, amb un Juanfran Pérez Llorca sempre a les ordres de VOX. . "Lo que VOX me ordenéis, mi señor Abascal. Lo que VOX me ordenéis......." Com sempre, pensant en valencià, però expressant-se públicament en castellà. Com sempre. "Per ofrenar, noves glòries a Escanyaaa........." . . Però a Catalunya també hi heu patit persecucions similars, o mil vegades pitjors, ja siga amb governs de dretes (Mariano 'Ozores' Rajoy) o amb govern d'esquerres (Pedro 'Picapiedra' Sánchez) regentant l'Estat castellà. I també amb els governs d'Esquerra Republicana ¿de Catalunya?!!, i del Partit Socialista 'Sobrer' i 'Escanyador', a la vostra Generalitat, la Generalitat catalana. . Tenim por de l'arribada de l'extrema dreta alemanya, castellana i catalana. Però no serà cap nova "vinguda", ni nova "arribada". Serà un "redescobriment" i una "retrobada", perquè l'extrema dreta sempre ha estat i ha conviscut entre nosaltres. Mai no ha deixat de vigilar-nos i de controlar-nos. Mai no ens ha abandonat a la nostra sort, i mai no ens ha deixat sols, al nostre aire i en llibertat. . Això és! Mai no ens han deixat experimentar quina és l'autèntica llibertat. Ens ho podem imaginar, fantasiejar, però no la coneixem de veritat. I, possiblement, no l'assaborirem mai.......... . . Vegeu una notícia de hui mateix a VILAWEB, i ja em direu si no fa pudor a seguiment policial, a espionatge de clavegueram, a policia secreta o a política inquisitorial, en plena Catalunya del Segle XXI. Any 2026. ¿¿I aquesta femtor no és també d'extrema dreta?? Al si d'un govern socialista, a l'Estat castellà i a la Generalitat catalana.... . No sé per què hi diem, entre nosaltres: "¡Que ja venen....! ¡Ja venen....! Ja ve la ultradreta....", quan hauríem de dir-los a ells, a la cara: "¡Refotre! ¿Encara ens doneu pel sac?! Cagon'dena! Què pesats que sou, rehòstiaa!!" . . LA NOTÍCIA DE HUI: . "Els Mossos [d'Esquadra] diuen al jutge que no tenen documentació sobre la infiltració d'agents en l'assemblea de docents [catalans, en el marc de les reivindicacions per la millora de les condicions laborals]." (Pol Baraza Curtichs. VILAWEB. 07.09.2026). El cap de la Comissaria General d'Informació diu que l'ordre operativa no es va posar per escrit ni es va fer cap informe de la intervenció. També assegura que no es va enregistrar l'assemblea. . https://www.vilaweb.cat/noticies/mossos-jutge-no-tenen-documentacio-infiltracio-agents-assemblea-docents/ . . ÉS A DIR...... SURREALISME DE DALÍÍÍÍÍÍIIIIIIIIIIII AAHHHH!! . Els "Mossos i Besos" no tenen mai cap documentació de res, ni enregistrament, ni transmissió.... perquè el seu arxiu és al seu cervell, enregistren amb les orelletes i el nasset, i transmeten la informació per telepatia a la resta de "Mossos i Besos" de l'Istat Ispanuol·l·L·L·l·l·l·l·l (amb el·la gem·min·n·nada·a·a·aaa.........) . Ara bé, si algun professor, una mica encoratjat o passat de to, hagués emès algun missatge d'odi que poguessen qualificar de "pseudo-terrorista", l'haurien enterrat en vida, a una presó de màxima seguretat, i -¡ara sí!- amb un bon fardell de documents i d'enregistraments en vídeo i àudio de l'assemblea de professors. . I dirien, llavors: "Todo este tocho de pruebas incriminatorias nos las ha proporcionado el mismo Dios, con su magnificencia divina. Los "Mossos i Besos" de las cuadras coadyuvantes tenemos una estrecha conexión con nuestro Creador, mediante la mencionada telepatía, que también usamos con los otros ángeles del Cielo, y con los demás "Mossos i Besos" de la Tierra......." . I ho diria tot en castellà de naZimora o Fachadolid, perquè els "Mossos i Besos" de les quadres que hi treballen a Catalunya Triomfant!! encara no han après la llengua pròpia del país on hi treballen. Ells prefereixen la llengua pròpia del Cossos i Mossos i Forces i Besos d'inseguretat de l'EstaSSi Aspannuooool. "EstaSSi, Esta No, esta me gusta y me la como yo......." . NOTA: El meu escrit ha quedat una mica esperpèntic i surrealista, però, ¡¡més surrealista que escoltar als Mossus i Mossegades dient que no hi tenen cap documentació ni enregistrament de les seues actuacions 'pocilgals'...!!!! Home! Si jo no els arribe ni a la sola de la sabata, en surrealisme Daliniàààaaaahh. Ni de la sabata, ni de la bota militar, xè!! . TRISTEN LANDER... Jei Sveken. Valencien Flander (0-5!). Marenien Reichen. Planetum Totum. Vius Lactium. Universum. Diumarten 8 stember 2026. Janjer Aikuer Mathiussen. Sueca, País Valencià, Marènia. Dimarts 8 de setembre del 2026 (Festa Major de Sueca). Joanjo Aguar Matoses.  Últims retocs:  2026-09-09.      ___    EL TEXT ANTERIOR VA SER PUBLICAT INICIALMENT, COM A COMENTARI DE JOANJO AGUAR (08.09.2026.  04:06 hores), AL SEGÜENT ARTICLE EDITORIAL DEL DIARI "VILAWEB":     Aquesta cosa tan perillosa de cercar explicacions "raonables" al creixement de l'extrema dreta. (Vicent Partal. Editorial. VILAWEB. 07.09.2026).     Aquesta batalla parcial per la democràcia i els drets humans -la de Saxònia-Anhalt- no la vam perdre diumenge a les urnes sinó el dia que alguns -cada volta més gent- van començar a acceptar la premissa que l'extrema dreta té "raons", raons verificables i certes, per a créixer.     https://www.vilaweb.cat/noticies/aquesta-mania-tan-perillosa-de-buscar-explicacions-raonables-a-perque-creix-lextrema-dreta/        Esquerres, esquerretes, esguerrades i esgarrades. (2026-10-17)  Al final de tot plegat, l'independentisme català l'ensorraran els polítics professionals i els partits que s'autoanomenen "independentistes". Uns partits que no escolten mai als independentistes de base, de la terra, del carrer, del país. Sobretot, els polítics i els partits de les esquerres. Esquerres, esquerretes, esguerrades i esgarrades. . Aquells que hauríeu d'estar més a prop del poble i escoltar la gent del carrer, al final de la correguda, acabeu sent els més sectaris i dictatorials de tots. Per tant, ¿qui ens salvarà de la dictadura de dretes? ¿La dictadura d'esquerres? És a dir: ¿fora Hitler, visca Stalin? . Al final, entre tots, ens doneu una agonia bestial. Al final, els extrems es toqueu i acabeu sent, més o menys, així:  PSOE = PP  /  ESQUERRA = SUMAR  /  COMPROMÍS = COMUNS  /  MÉS = MENYS  /  CUP = VOX  /  ALIANÇA CATALANA = PODEM  /  JUNTS = JUNTS.   . No sé si us heu donat compte, però hi ha molts independentistes de país que no pertanyem ni obeïm a cap partit, perquè nosaltres tenim un criteri propi i no som esclaus de ningú, ni ens deixen doblegar. . Entre tots els polítics, de tots els partits, ens esteu enviant a la merda, una vegada i altra, als independentistes de país, quan tot just som nosaltres els que hi donem la cara per la Independència dels Territoris Catalanoparlants, dia a dia, al poble, al barri, al supermercat, al treball, a les fàbriques, a les empreses, a l'Administració Pública, a l'Església, als centres comercials, amb la família, amb la parella, amb les amistats, amb els coneguts, amb els veïns, amb els immigrants, amb els turistes, amb els expats, etc, etc, etc. . Nosaltres som els que hi mantenim viva la flama de la llengua, de la Independència i de la llibertat del poble catalanoparlant. I vosaltres, polítics professionals, polítics apoltronats, sempre ens tracteu com uns autòmats que solament dipositem una butlleta a una urna, cada quatre anys, i ja està. . Nosaltres també tenim pensaments i sentiments, igual que vosaltres. Però nosaltres no eixim mai als mitjans de comunicació, ni ens barallem per poltrones, ni per butaques, ni per caps de llista o imatges de cartells, ni per sous, ni per res de res. Simplement fem la nostra feina i lluitem per la nostra terra i la nostra llengua, que és el que hauríeu de fer vosaltres, polítics de partits, polítics acomodats, i que no feu ni per equivocació, xè. Per això ens heu decebut al màxim, durant anys i anys, i ja n'estem farts. . Nosaltres continuarem lluitant i treballant, com sempre hem fet, malgrat les vostres porqueries i els vostres merders, partidistes i personalistes, interns o externs. Quan la gent ja no recorde ni qui vau ser, d'ací uns anys, nosaltres seguirem al front de batalla, perquè la nostra és una guerra de desgast, del poble catalanoparlant contra el supremacisme castellà, de la gent lliure contra l'imperialisme castellà, de la llengua catalana contra la imposició del castellà o, impostadament, "llengua castellana". Ací, qui guanya és qui aguanta més anys, dècades i segles dins la trinxera. No qui es fa la foto més impactant a Facebook o Instagram, la penja i té més seguidors, per cobrar un sou de diputat. Un sou que, en pocs anys, s'haurà esvaït pagant el lloguer del vostre habitatge. Un habitatge que mai no hi podreu comprar. . ____ . NOTA: Una cosa que no m'agrada gens de VILAWEB i altres diaris és que s'hi critique a fons, i amb raó, la CUP, ESQUERRA, COMPROMÍS, MÉS, JUNTS, ALIANÇA CATALANA, etc, però que es menyspree i s'arracone de manera sistemàtica les opcions independentistes que han sorgit els darrers anys, com DEMPEUS o ALHORA. Són noves i dignes alternatives als partits tradicionals, si aconsegueixen reunir els vots suficients, i no podeu menystindre-les com feu habitualment als mitjans. . Si no volem votar CUP, ESQUERRA, COMPROMÍS, MÉS, JUNTS, ni ALIANÇA CATALANA, el millor que podem fer és provar sort votant ALHORA, per exemple. O també DEMPEUS, quan es presenten a les eleccions. . Trobe molt decebedor, per part de VILAWEB en general i d'Ot Bou Costa en particular, amb alguns articles d'opinió, tornar a jugar amb foc, ¡altra vegada!, parlant a la lleugera -o a la babalà- de l'abstenció independentista catalana. Com si l'abstenció massiva de milers d'independentistes no ens hagués fet ja prou de mal, soscavant la moral de milers de catalanoparlants, que estan sumits a una depressió col·lectiva brutal, i vés tu a saber quan se'n sortiran. . ¿Per què mai no parleu d'un vot nul activament independentista, amb una butlleta escrita o impresa per cada elector on hi pose ben gran: "INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS"? Almenys, aquesta seria una millor opció que l'abstenció. . Mai no he llegit cap article a VILAWEB que hi diga quin és l'avantatge de l'abstenció per davant d'un vot nul, a unes eleccions. ¿Què té l'abstenció que siga millor que un vot nul, si aquest fa que, obertes les urnes i escrutant muntanyes i muntanyes de sobres, milers de butlletes ens espeten als morros, com una bufetada: INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS. INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS. INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS. INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS. INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS. INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS............? . Tot açò, multiplicat per mil i reproduït als col·legis i taules o meses electorals d'arreu del país. I, a més a més, gravat per les càmeres dels mitjans acreditats i redifòs a totes les televisions, webs i xarxes socials. Açò donaria fe i constància d'un vot massiu manifestament independentista i radicalment catalanoparlant. Seria com un Segon Referèndum per la Independència, però aquesta vegada auspiciat i validat, molt a desgrat seu, pels poders públics de l'Estat castellà. . ¿Per què ens queixem sempre de tot i mai no aprofitem les oportunitats que se'ns presenten, xè? . ¿Un milió d'abstencions valen més que un milió de butlletes que hi proclamen arreu del món: INDEPENDÈNCIA PAÏSOS CATALANS? Que m'ho explique algú d'una vegada, SI US PLAU...... . ____ . Sueca, País Valencià, Marènia (o Països Catalans). Dissabte 17 d'octubre del 2026. Joanjo Aguar Matoses. Últims retocs:  2026-10-20.      __________    EL TEXT ANTERIOR VA SER PUBLICAT INICIALMENT, COM A COMENTARI DE JOANJO AGUAR (17.10.2026.  00:38 hores), AL SEGÜENT ARTICLE D'OPINIÓ DEL DIARI "VILAWEB":     La penúltima ferida de la CUP.  (Ot Bou Costa. Article d'Opinió. VILAWEB. 16.10.2026).     [CUP: Candidatura d'Unitat Popular. Partit Independentista Català d'Esquerres].     La decisió de no presentar-se a les eleccions castellanes pot ser la penúltima ferida de la CUP, perquè sembla que els uns i els altres tinguin la pulsió de fer que es desintegri per fi i anar per separat.     https://www.vilaweb.cat/noticies/penultima-ferida-cup-bots-barrals/          Sarah Connor, on estàs? BLOCUS. IA. Intel·ligència Artificial. (2026-11-06) BLOCUS beneficia, com a excusa perfecta, a tots els que pretenen instaurar un règim totalitari a..... ESKKAÑÑA!! . PP. VOX. PSOE. SUMAR. AC. CASTELLA 2000. Supremacisme castellà, pur i dur, per seguir controlant-nos a tots. "Por los siglos de los siglos". AMÉN. . També podem relacionar-hi noms i conceptes, a mena de joc de paraules...... BLOCUS. LOCUS. OPUS. PUS. US. USA. URSS. SS. SSSssssshhhhhhhhh......... . . ELUCUBRACIONS MEUES, MIG DISTÒPIQUES, SURREALISTES I FANTASIOSES, QUE FAN FEREDAT: . Algú ha aprofitat la IA, Intel·ligència Artificial, per crear BLOCUS a la xarxa TIKTOK. Una organització criminal emergida en el ciberespai. Sense membres reals, ni joves de carn i os. Només màquines lògiques, bafarades de codi font generades a un laboratori. TARGET. OBJECTIU: Fer trontollar la societat. Tots els joves que s'hi han afegit més tard, a la violència gratuïta de BLOCUS, han caigut al parany creat per l'algorisme. I els han ensarronat. Presó incomunicada i sense fiança. A podrir-se a una cel·la d'aïllament. Sense Internet. No veuran la llum del sol, ni Instagram, ¡¡ni Instagram!!, durant anys. Com Pau Rivadulla i Duró (Pablo Hasél), però amb una diferència, ells no han premut el gallet de les devastadores armes del.... Temible ¡PAU HASÉL! (¡¡KEYSER SÖZE!!): la Poesia, el Vers i la Rima. "Penedeix-te, Arlequí!", va dir el Senyor TIKTOK. Al fons s'escoltarà, somorta, l'eterna melodia de Pau Casals.................. . Qui pense que la ciència ficció ens pilla lluny, que vaja amb compte, perquè la ciència ficció ens pot atropellar en qualsevol cantonada. Sí, sí.... creuem el carrer sense mirar.... I PAAFFF!! I després, ¿qui serà el culpable? ¿Qui era el conductor del cotxe? ¿Ningú? ¿Un robot? No. Era un cotxe autònom, governat per la xarxa global. SKYNET ja està ací, amb un altre nom: INTERNET. . Sarah Connor, ¿on estàs?!! . Sueca, País Valencià, Marènia. Divendres 6 de novembre del 2026. Joanjo Aguar Matoses.      EL TEXT ANTERIOR VA SER PUBLICAT INICIALMENT, COM A COMENTARI DE JOANJO AGUAR (06.11.2026.  02:52 hores), AL SEGÜENT ARTICLE EDITORIAL DEL DIARI "VILAWEB":     Blocus o com matar mosques a canonades. (Vicent Partal. Editorial. VILAWEB. 05.11.2026).     Si algú ha decidit que l'ordre només es pot mantenir a canonades, caldrà recordar que això és el triomf més gran que podrien esperar els partidaris del desordre.     https://www.vilaweb.cat/noticies/blocus-o-com-matar-mosques-a-canonades/          Miguel Ángel Blanco, víctima del terrorisme basc. Guillem Agulló, víctima del terrorisme castellà.     ¿Per què Miguel Ángel Blanco, assassinat per ETA l'any 1997, és una "víctima del terrorisme basc", però Guillem Agulló, jove independentista valencià, assassinat per un grup neonazi castellanista en 1993, no es considera "víctima del terrorisme castellà"?     Sueca, País Valencià, Marènia. Dimarts 10 de novembre del 2026. Joanjo Aguar Matoses.      Part del contingut d'un correu electrònic dirigit a Polseguera.com: Respecte al nom "Espanya", pots sustituir-lo per: Castella, Països Castellans, Imperi Castellà o Dominació Castellana. Cap problema. Jo també hi relacione, cada vegada més, "feixisme espanyol" amb "supremacisme castellà". De fet, personalment, trobe que el "feixisme espanyol" és la manifestació actual, durant el segle XX i XXI, d'una corrent de fons molt més antiga i ancestral: el "supremacisme castellà". Aquest prové de l'Edat Mitjana, ¡fa més de mil anys!, i consisteix, bàsicament, en l'ànsia desmesurada i malaltissa que demostren molts castellans, castellanistes i castellanoparlants, quan intenten sotmetre i dominar-nos a la resta del món, com si fóssem els seus esclaus. Actuen sempre com feien Hitler i els supremacistes nazis de la raça ària, amb les SS, contra els jueus a Alemanya. O com feia el Ku Klux Klan, amb les torxes i el supremacisme blanc encaputxat, contra els negres americans al sud d'Estat Units. Per això els dic "supremacistes castellans", perquè ens volen clavar en ghettos i exterminar-nos als catalanoparlants. Ho han demostrat durant segles i segles, molt abans de nàixer Franco, el feixisme espanyol i el nacionalcatolicisme d'Estat. Tot açò d'aquest correu, pots publicar-ho també al teu web, si t'abelleix, a mena de gènere epistolar. Tens el meu vist i plau.     Nota editorial: Les paraules colonialistes Espanya i espanyol són tabú a Polseguera.com, i, per tant, s'han canviat per Castella i castellà quan el context no es veia afectat. Els portuguesos i els catalans som espanyols, però no som castellans. La llengua espanyola no existeix. Existeix la llengua castellana, la llengua catalana, la llengua portuguesa, etc.