Autor: Mariona Camarillas Teixidó Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-82_tristesa.html Tristesa Sentim a sobre nostre els anys que han passat, els quals no tornaran i les persones estimades tampoc ho faran. Ens ha tocat viure aquesta tristesa, però sabem que ells no ens han deixat; estan al nostre costat, vigilant-nos de dia i de nit, i estimant-nos des d´un lloc on nosaltres no podem accedir. Ells estan allà un dia els retrobarem, però fins aquell moment, mai no ens oblidarem. En Josep, en Lluc i d´altres t´ajudarem. Dins la pena que tens, el teu cor és gran i una llavor de felicitat hi has deixat entrar. Fes que creixi i que aquest amor es faci gran.   (Aquest poema es titula TRISTESA i está dedicat a la meva amiga Margarita.) Mariona Camarillas Teixidó Octubre del 2004