Autor: Josep Maria Garolera Carreras Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-514_canco-de-mort-per-a-un-cadaver.html Cançó de mort per a un cadàver El constant bategar de la lluna preclara el deixondí. La màquina del temps restava aturada des de molt temps ençà, però ell encara hi era a dins. La lluminosa lluna li somrigué i ell li picà l'ullet. No temia la solitud, ni la pobresa, ni la marginació, l'única cosa que l'atemoria era l'oblit. L'Oblit del què, del quan, del com i del per què, I per això, al fosquejar el dia, maldava per recordar-ho, per no oblidar-ho. Talment com els ocells no obliden llurs períodes migratoris, així com un peix no s'oblida de nadar, o una serp de cascabell no s'oblida de fer dringar la cua. I al tercer dia del mes, el moribund empalat dalt del turó, el fità severament, llavors ell sapigué amb certesa, que mai se n'oblidaria.