Autor: Josep Maria Garolera Carreras Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-50_petiteses.html Petiteses Heus ací els hereus de la terra heus ací els eunucs de Babilònia heus ací els espantalls del cenacle Llunes verdes abocant detritus damunt dels pedestals quina manca de coratge quina visió de futur! La poma més dolça,la poma podrida, un cop la metzina n'és exhaurida rialles multiformes s'escampen per la bastida Ara i adés l'enfarfagament més obliquü ara i adés capsigranys golafres devorant com termites ara i adés la voluntat irrefrenable de la conquesta. L'Espelma és viva, el conhort també la paleta de colors t'il.lumina la faç un nou horitzó s'entrelluca des de la galeria estant sospirs de bar, somnis a les fosques, mosques invisibles l'alè ja no s'esmuny, la mar resta amansida, el tro retruny llunyà. Una nau que no és nau, un vaixell que no és vaixell, despleguen ses daurades veles i solquen gratacels de cotó. La veu infame tremola, el murmur escèptic se'n fot. Glopades de vent eixordidor s'empassen pel colador. Tes cabells eren rogencs, lo miserable temps en blancs los ha tornat. Xiulaven les detonacions al seu voltant s'ajegué primerenc a l'humida gespa un calfred agut li travessà l'espinada s'hi veigué amb conhort, ja res no temia blancs cavalls alats desfilaren davant seu nimfes exhuberants li allargaren les mans "El Dorado" refulgent se li aparegué les parpelles li pesaren, l'aire li mancà l'èxtasi se l'endugué d'una revolada mai més veureu un esguard tan dolç a l'hora assenyalada. Prohibit tocar la palanca del fre prohibit foragitar els plaers prohibit no abocar l'orella a un cargol marí prohibit desviar l'albir davant paisatges esclatants prohibit no viure.   Enviat el 12 de setembre del 2011