Autor: Josep Maria Garolera Carreras

Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-50_petiteses.html


Petiteses

Heus ací els hereus de la terra
heus ací els eunucs de Babilònia
heus ací els espantalls del cenacle

Llunes verdes abocant detritus damunt dels pedestals
quina manca de coratge
quina visió de futur!

La poma més dolça,la poma podrida,
un cop la metzina n'és exhaurida
rialles multiformes s'escampen per la bastida

Ara i adés l'enfarfagament més obliquü
ara i adés capsigranys golafres devorant com termites
ara i adés la voluntat irrefrenable de la conquesta.

L'Espelma és viva, el conhort també
la paleta de colors t'il.lumina la faç
un nou horitzó s'entrelluca des de la galeria estant
sospirs de bar, somnis a les fosques, mosques invisibles
l'alè ja no s'esmuny, la mar resta amansida, el tro retruny llunyà.

Una nau que no és nau, un vaixell que no és vaixell,
despleguen ses daurades veles i solquen gratacels de cotó.
La veu infame tremola, el murmur escèptic se'n fot.
Glopades de vent eixordidor s'empassen pel colador.
Tes cabells eren rogencs, lo miserable temps en blancs los ha tornat.

Xiulaven les detonacions al seu voltant
s'ajegué primerenc a l'humida gespa
un calfred agut li travessà l'espinada
s'hi veigué amb conhort, ja res no temia
blancs cavalls alats desfilaren davant seu
nimfes exhuberants li allargaren les mans
"El Dorado" refulgent se li aparegué
les parpelles li pesaren, l'aire li mancà
l'èxtasi se l'endugué d'una revolada
mai més veureu un esguard tan dolç a l'hora assenyalada.

Prohibit tocar la palanca del fre
prohibit foragitar els plaers
prohibit no abocar l'orella a un cargol marí
prohibit desviar l'albir davant paisatges esclatants
prohibit no viure.

 

Enviat el 12 de setembre del 2011