Autor: Josep Maria Garolera Carreras Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-45_bales.html Bales Àngels dèspotes torneu-me la flor argentada del cove sense fons perdeu l'ànima i el mocador de tant vagarejar pels infectes carrerons us dono "vidilla" i amb aquesta agredolça moneda m'ho pagueu deu mil sols lluents de capa llarga us saluden abans no els rebutgeu nien corbs a les entranyes del trasantlàntic conten que el darrer bruixot chiricaua s'endugué l'últim càntic no esborronis l'esboç set-cents moments de glòria s'han fos A l'albada un devessall de nines inflables fa miques els porxos dels pensaments fiables Al fons de la disco hi ha un home amagat hi és des de fa dies, potser des de fa anys, en aquell forat a la vora del foc una vella malaltissa glopeja anís marejat i a les guspires gemega "on és el meu minyó?" amb to atabalat Flaires novedoses s'escampen per la terrassa auguren noves sensacions volcàniques fetes de pissarra el fatxenda tardoral no se n'adona puix ja fa temps que va deixar la metadona Seven bullets go ahead looking for me out asking for me in today is my lucky day only one of them has hit me and I've found myself sound   Enviat el 12 de setembre del 2011