Autor: Josep Maria Garolera Carreras Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-410_flors-estranyes.html Flors estranyes Trucaren a la porta i ningú aparegué, al llindar, unes estranyes flors deixaren, perfumades amb brises i colors d'orient, en un gerro argentat les vaig ficar, i a somniar en dones guerreres me'n vaig anar, Diana caçadora cavalcava la primera, i el cel damunt seu, era d'un roig intens, una fletxa daurada em llançà, clavant-me-la ben endins del pit, la sang brollà a l'instant, de tan real que era, s'escampà pel llit, i tenyí els blancs llençols d'un vermell ferotge, ferit de mort, em vaig arrossegar fins on el platejat gerro havia deixat, buit restava, i al terra, les flors esmicolades formaven una frase : "l'amor et matarà"