Autor: Josep Maria Garolera Carreras Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-38_lluisors.html Lluïsors La teva ombra t'empaita, t'encalça i t'abonyega un jo més cridaner t'esclafa al terra panteres negres fan un tomb pel teu interior no tot a l'aigua sura els botxins es deixondeixen embriacs tothom a cercar la fura. Patinadores elàstiques llisquen pel fangar canals embussats de trànsit i angoixa la glòria a puntades fas fora enderrocs i terrabastalls col.lapsen l'engranatge intern l'espelma és damunt la barca la barca roman aferrada al seu destí el destí fugisser dels betzols. Plantes mullades regalimant escales avall tres segles després te n'arriba el degotall ferotges orgies sacsegen el replà elefants de goma per somia-truites confessos l'eixida no és per ací. Si una faç mústia se t'apropa no la mosseguis, car llur verí et corpendria si una onada de plaer t'embolcalla no la rebutgis, car podria ofegar-te si no veus més enllà de la paret no t'hi amoïnis, xiscla i s'esberlarà. Horitzons freds, tempestes amb sordina no hi ha res al congelador i el temps flueix com si no res maragdes refulgents encimbellades dalt el no-res pols, cendra i fum, digue'm si això no és un veritable res. Al bell mig de l'arrodonit llit dins un forat apanyat hi ha un home que rumia endinsant-se a la foscor per eixir-ne ben net. Clarianes disfressades s'apropen per ponent com relluents cavalls de Troia penetren suaument temptegen la mirada dels tanoques embadalits per sobtadament descarregar la irada tempesta damunt seu. Cercles de foc dansen en deserts imaginats l'espurna nocturna no s'atura vingueren els savis embriagats del teu perfum deixant les sandàlies al trèspol. I l'esparver guillat del vec foradat somriu d'amagat. Ens endinsem per terres estranyes ...   Enviat el 26 d'octubre del 2011