Autor: Josep Maria Garolera Carreras Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-279_damunt-la-neu.html Damunt la neu Un cos damunt la neu, un cel massa clar, una línia precisa Robert Walser ha sortit a passejar per viaranys interiors/exteriors un barret damunt la neu, un somriure massa ufà, una ventada que despulla Criptogrames codificats amaguen tot un deler existencial de servituds/dominis, qui és l'amo? qui és el serv? la clau la té el guardià, i aquest res no dirà flors a l'ampit del finestral, un glop de vida alenat a fons   Un bastó damunt la neu, un pensament punyent, un ull massa lúcid Robert Walser ja reposa damunt de núvols de cotó, sobrevola la immensitat el passeig més llarg, l'aventura s'ha endagat Un cos que sadolla la vida, la mort i allò que al bellmig resta una ment que perfora els sentits una exquisidesa aplicada a les lletres com gladiols blancs al jardí de les delícies una brillantor que tot just comença a eixir