Autor: Ramon Trias Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-257_sal-vent-i-escata.html Sal, vent i escata Sal, vent i escata.   Les petjades lentes s'esborren sota la pluja lliscant del temps, i els records passats a l'hora es barregen amb records futurs.   De ben cert ser que visc damunt l'agulló fiblant d'un present efímer i que l'instant sublim es perd just el tall.   Hauré de suportar les flagel·lades d'un joc desmesurat  i a l'hora mancat; i dempeus i amb molta  fermesa em caldrà de conviure amb mi mateix, de compartir-me diàriament amb solitud, de saber descobrir que la platja transgredida és només un llençol de color de ponent; un atzucac on inscriure nous epitafis; un desert on llegar vells esborranys.   Apresa la lliçó m'allunyaré altiu i silent, i amb els ulls plens de sal, vent i escata, percebré com l'enyor d'una tendresa inútil s'abraça de nou a una lenta i lliscant pluja.