Autor: Josep Maria Garolera Carreras Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-224_relat-d-una-nit.html Relat d'una nit Alço l'esguard i copso teranyines d'ulls múltiples, l'esguard em tornen i incomptables mirades s'escampen per l'estança, unes són franques, d'altres guspiregen perverses, d'altres em fiten com si em volguessin xuclar fins al moll de l'os i espréme'm el cervell com si fós una taronja .............  brillen a la foscor com boles de discoteca. Conhort!!!  penso jo, en un tancar i obrir d'ulls ja no hi seran, però la nit és freda, el coixí humit, el corb a la finestra picoteja i l'alè se'm talla per moments. Neguit brollat d'un malson em dic, però allà segueixen, des de llur posició estàtica i enlairada, fèrries com boles d'acer, els fonaments i l'enteniment em volen esfondrar; arraulit en un racó, esbufegant de por i remordiments, expiant culpes passades, el cap em bull com una caldera a pressió, a punt d'esclatar, quan de sobte, un altre miratge potser, o tossuda realitat, ja no ho sé, un genet abillat de negre muntant un corser altiu i més fosc que una glopada de nit, entra al galop per la porta i d'una certera estocada esquinça les teranyines i un mar d'ulls caiguts al terra per les paülles de llur fogós cavall són esclafats. La nit i la ment s'asserenen, la placidesa amb un mateix és de tornada, bona nit.