Autor: Josep Maria Garolera Carreras

Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-22_rafegues.html


Ràfegues

Bogeries passades pel sedàs de la imaginació,
infantilismes traspuats dels còmics del Tintín,
acaronant les ones de la bohèmia,
sadollades boques de maulets enterrats,
un canelobre albí escampa llur blanca llum.

Embadaliments sobtats tot prenent el cafè eixoridor,
esfilagarsades a l'ànima per no dur el protector,
móns quiets, viatgen de franc dins la teva ment,
estàtues dalmades ignoren el crit de l'abandó,
esglais a la vidriera reflectint la pàl.lida llum de la lluna.

I una ombra reflectant s'endinsa a la foscor,
no sent el cant dels estornells,
ni el cascabell de la daurada serp,
la visió té embrollada pel miratge,
talment com si vers Ítaca rendís viatge.

Camins traspuats de llegendes,
clarianes ocultes prop de la mar,
cingles i espadats, refugi de gegants,
cíclops altívols tensen l'arc,
la lluna juganera es posa dalt del campanar,
les dotze hi són reverberades.

La serenor contemplà l'irisada albada germinant,
la quietud s'hi enroscà com un gat,
la porfídia se'n retregué,
la disbauxa lladrucà, tot fent un brindis al sol.

 

Enviat el 17 de maig del 2012