Autor: Josep Maria Garolera Carreras Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-199_metralla.html Metralla I a la fi, com al principi, tot esdevé fum, frases grandiloqüents, estridents, endutes pel vent, mots balders, buits, foragitats del camí vers la veritat, i al principi, com a la fi, no hi ha cap guió previst, el teatre de la vida es despulla i ens descobreix les misèries, a la rebotiga ja no hi queden existències de pensaments purs, i al bellmig, com de costum, ningú vol tirar enrera, però tampoc anar endavant, en pòrtics massa foscos sovint s'abandona l'ànima, en nits massa fredes no hi ha lloc per l'honor, i a la fi, com al principi, res s'aguanta i cau pel seu propi pes. Quan la nit no s'acaba, quan l'esparver vola baix, quan l'ombra et trepitja. Fum.