Autor: Josep Maria Garolera Carreras Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-17_la-negra-ma.html La negra mà Destarotats àngels negres la cercaven pels abocadors de la gran ciutat, dessota pàl.lids fanals negres, rates greixoses l'ensumaven com a preuat botí, i a la transgressora mitjanit, en punt, aparegué; llur entrada per l'arc del triomf no escatimà vanaglòria ni fals pudor. Lliurà el seu art als cabarets més relluents del circuït, es lliurà a d'altres mans, blanques, grogues i mulates, lliurà esperpèntiques batalles contra la rutina, l'estultícia i els miraments, es lliurà a la blanca flor, es deslliurà de penes i formalismes, lliurant somriures de foc a la gent respectable, deslliurant de disfresses als putxinelis blaus d'en Picasso. I, per verificar el dolor, ella mateixa furgà a les escombraries, s'enquibí en una ratera, i menjà engrunes dessota les taules dels rics. La negra mà no s'enfonsà en abismes oceànics, ni tastà llur propi verí, no mudà de pell, ni amagà llurs relluents joies; la negra mà no s'excusà, tal com vingué, se n'anà. Però llur rastre no es perdé ...   Enviat el 4 de novembre del 2012