Autor: Josep Maria Garolera Carreras Font: https://www.polseguera.com/writers/writing-141_antonin-artaud.html Antonin Artaud Antonin Artaud pel vessant escarpat ha guillat, Artaud se n'ha anat, i a la llum no vol tornar, vol romandre a la foscor, com un gat amagat, com un espia-dimonis confessat.   De mirada felina i desimbolts pensaments, jau al tro del regne dels dements, envoltat d'àngels de fireta, bufons esgarriats i sols bocabadats, llur visió tan preclara que fins i tot enlluerna als més sensats.   Antonin Artaud cavalca el bell poltre alat i daurat, pel bellmig de les penombres dels altres, a través de les blasfèmies dels altres, per entremig dels dubtes dels altres.       Allarga escales, escalant terrenys emocionals, suma adeptes a cada replà, i si un dia la mort física el derrotà, ara és ell qui a la mort espiritual ha doblegat.